Club de la bohèmia
Ho sento, Bohemi, però, tal i com has posat la fletxa no em queda clar. Quina és de les dues? 
Ah, sí, tens raó.
No volia malmetre l'aura que desprèn la noia de cabells daurats, la pell del mateix to i vestidet marron d’aquells que són suaus al tacte qui, descalçada, feia riure la seva àvia.
És tan poderosa la seva aura que arriba a canviar l'aspecte de la paret. L'aura de l'Antoni no és tan poderosa.
Estàs dient que tinc l'aura petita, vaja, fins ara no se m'havia queixat ningú d'això.
Per cert, la noia de cabells daurats, la pell del mateix to i vestidet marron d’aquells que són suaus al tacte qui, descalçada, feia riure la seva àvia portava les faldilles força curtes, vols dir que no és això el que et va impressionar, més que la seva aura?
Bé, el que em va agradar més de la noia de cabells daurats, la pell del mateix to i vestidet marron d’aquells que són suaus al tacte qui, descalçada, feia riure la seva àvia és que tingués els cabells daurats del mateix to de la pell, un vestidet marron d'aquells que són suaus al tacte i que fes riure la seva àvia tot i anar descalçada.
És cert, però, que la faldilla curta, la gràcia amb que movia les cames i l'aura que desprenia van acabar per completar una composició de conjunt fortament encisadora.
En quant a l'aura, normalment la deixo a casa perquè no em combina amb cap conjunt. Tu rai que per poca que en tinguis sempre et queda bé!
Ai... la primavera la sang altera, i la tardor provoca ardor...
I com us expliqueu que jo no veiés a la noia de cabells daurats, la pell del mateix to i vestidet marron d’aquells que són suaus al tacte qui, descalçada, feia riure la seva àvia?
No se suposava que estava estratègicament situada???
Ehem, Donot, que no veiessis la noia de cabells daurats, la pell del mateix to i vestidet marron d’aquells que són suaus al tacte qui, descalçada, feia riure la seva àvia, és perquè estaves estratègicament situada però per no perdre't detall d'una i altra banda de la nostra taula. De totes maneres, la noia de cabells daurats, la pell del mateix to i vestidet marron d’aquells que són suaus al tacte qui, descalçada, feia riure la seva àvia, va marxar quan nosaltres encaràvem el segon plat.
Un altre dia haurem de coordinar les visuals. :D
Per cert, ¿ningú no va retratar la cambrera del iogurts de fruites del bosc? (Snif)
De moment sembla que ningú la va fotografiar....
Sí, ja he anat repassant les fotos i només surt en aquesta.
He quedat amb el gerent de Tal dia farà un any per fer una excursió a Barcelona... 
Commenting by HaloScan
