Club de la bohèmia
Sort n'he tingut que el cambrer del Mascarón s'hagi excusat:
— Es que yo antes trabajaba en un banco, ¿sabe?
I jo que em pensava que el nord-est era un reducte tan catalanet.
això del Jesús hippie que ens estima a tots m'ha dut a fer recerques per internet. he trobat resultats curiosos com aquest:
http://chromatism.net/current/
im...jesushippie.jpg
ah, per cert, podries haver afegit tot el que has consumit, com fan a les entrevistes d'El País.
Ca-pri-cho americà.......3'50
Ticket L-2 de bus........1'15
Carajillu de Mascarón....1,70
2 Cigarretes.............0,38
Entrar a la biblioteca...No té preu
------------------------------
TOTAL....................6,73
I aquesta despesa en unes deus hores aproximadament . Si parlem de nets i es mantigués aquest nivell de despesa permanentment , menys vuit hores que es dediqués a dormir al dia. Caldria tenir uns ingressos superios a 1600€ mensuals...perdó, és que he vist "ajuste de cuentas" que dirien els teus interlocutors.
Viure en català al nostre país és gairebé impossible
Quina gran conclusió! Definir el teu país! Ara, però, tocaria preguntar-te: i quin és el teu país? Això, però, suposo que ja són coses d'un altre post....
P.D. encara estic esperant veure el teu haikú publicat...
No et pots queixar i dir després carajillu quan saps perfectament que es cigaló.
Segur que es difícil, però no impossible viure en català.
A partir d'ara, surts d'un establiment si no dispossen del menú en català també. Res de consumir productes que no vinguin etiquetats en l'idioma pertinent. Et baixes del servei de transport públic si no t'atenen en la teva llengua. I al hippie ja li pots dir: Los vicios te los pagas tú, so mamón!
Nota aclaridora important:
'Carajillu' és un mot que va ser acceptat com a correcte en llengua catalana -com asinònim de cigaló i/o perfumat- per l'Institut d'Estudis Etnològics i Etílics de l'Alta Garrotxa i part del Ripollès Oest Tirant Ja Cap a França, en la seva assemblea extraordinària de data 21 de març de 1982.
Val a dir que el posterior trasllat a tràmit per la seva homologació i posterior aprovació per part de l'Institut d'Estudis Catalans va una mica lent a causa de la manca crònica de funcionariat amb la qualificació deguda i que no estiguin de baixa.
A mi els que més m'agraden són els fets amb rom fosc, que queden ben aspres, sobretot si no hi afegeixes sucre, o en poses poc.
Jo he hagut de traduïr Coca-cola al castellà...
I "ejj que no entiendo er catalang".
Aixó em va passar a Port-Bou, on més cap nord est només hi queden els peixos...
Estem acabats
Distingits opinadors: com a bon amfitrió, passaré a respondre'ls un per un. Plou.
Hisenda: Ja els tenim aquí! Ah, i ésclar que El Punt es llegeix. És el millor diari que es fa a la carretera de Santa Eugènia!
Albert: Quin parell de Maries Magdalenes! (Ehem).
Del cigaló em van clavar 2,25 €. No hi ha maneres que entenguin que Very Old no vol dir que el Mascaró sigui un reserva, sinó que el mètode de fabricació és molt antic.
Mesmarge, si cobrés 1600 € al mes, ni aniria en autobús ni em deixaria caure pel McDonald's. El que faig és dormir més de vuit hores diàries.
Tibau, sí que es pot viure només en català. Només cal no sortir al carrer, no llegir diaris, no mirar la tele, no mirar les etiquetes dels aliments, no escoltar-se els veïns...
Teresa: que quin és el meu país? Mmmmm. (Des de que he escrit la teva pregunta fins que he obert el parèntesi, ha passat mitja hora, he perdut la connexió a Internet i he hagut de reiniciar l'ordinador tres cops)
Ai! L'haikú. Ara el penjaré en el Twitter.
3,14: Boníssim: "Los vicios te los pagas tú, so mamón!". Avui no hi és. Hi ha l'amic: "Sancho Panza también te quiere". Sobre l'ús de la paraula carajillu et recomano les sàvies recomanacions d'en Kasku i aquesta aproximació a la teoria del carajillo
Kasku, fas bé en esmentar la feixuga tasca que ha de suportar l'Institut d'Estudis Etnològics i Etílics de l'Alta Garrotxa i part del Ripollès Oest Tirant Ja Cap a França, sense ajuts institucionals. Montilla dimissió!
Bombero, si perdem les neutres, ens ho tombaran tot al Tribunal Constitucional.
Com sempre aquest CLUB DE LA BOH
ÈMIA és un pou de creativitat sense fons: real com la vida mateixa.
Distingit Miq:
En reunió extraordinària del Club de la Bohèmia, hem decidit de posar-nos molt contents per les seves paraules, amb un vot a favor, cap en contra i cap abstenció.
Jo modificaria la cita de Pla per la següent:
"El meu país és aquell en que un diu bon dia i per això ja li cobren".
Distingit Petit-os:
Algun dia anirem pel món i ho tindrem tot pagat.
Potser no ho veurem en vida.
Commenting by HaloScan
