Club de la bohèmia
No puc parar de riure…
“A en Manel li va aconsellar un especialista per evitar el costum de deixar les coses a mitges. No va acabar la teràpia.”
Molt bo!
Genial entrada, Bohemi!
També jo he rigut. Em de lluitar per conseguir regals com a records reals, verídics al temps que ens toca viure, com per exemple: Mini-sagrades families per posar damunt del televisor, samarretes amb el Delta de l'Ebre, la Mola, Montserrat, els aiguamolls de l'Empordà o altres indrets d'interés turistic del territori català, o bé instantànees de fotomatón amb la propia imatge del guiri desfasat per una barreja de substàncies inclassificables i un elevat índex d'alcoholèmia, amb l'eslogan Viva Lloret de Mar (També opcionable a que sigui en català, es clar)
I televisorets d'aquells petitons, de color verd i vermell, que en pitjar un botonet van passant imatges com Montserrat, Les Rambles, La Seu Vella o la Mari Pau Huguet...
Escoltin-me: m'ha trucat el Caganer. L'he vist bastant enfadat, semblava ofès. No he entès pas ni el que em deia.
Ai! I tant! El caganer!
Podríem fer una llista amb totes les suggerències i fer-se-la arribar a en Manel. Però, clar, com ja sap en Miq, ho deixarà tot a mitges.
(La meva preferida és la pantalleta amb la Mari Pau Huguet. Si ens hi posem, encara faríem el primer duro)
Commenting by HaloScan
