Club de la bohèmia
El teu apunt d'avui és tan positiu que jugaré a la primitiva. Si em toca, és que l'univers conspira al meu favor. Si no em toca, és que hauré contribuït a la conspiració de l'univers a favor d'una altra persona que, sens dubte, mereix el premi més que jo.
Això de l'energia positiva és com creure en déu: si tinc un accident és que posa a prova la meva fe; un privilegi còsmic per garantir la salvació eterna a l'abast de molt poca gent.
Aquest positivisme (= ser positius, optimistes, anar sempre amb un somriure als morros) de les contres de cada vegada més diaris comença a cansar. Ens està agafant una mena de paranoia a tots plegats que em sembla molt que pot comportar just el contrari: forçar el somriure quan no en tens ganes i sents just el contrari provoca molta ansietat!
PC (= per cert): creus que la seca del bar es llegeix aquestes contres?
Llibreter, l'Univers conspira per evitar que em toqui cap primitiva. Amarat de positivisme com ara estic, et diré que rebo indirectament els beneficis dels guanyadors perquè mentre fan despesa sempre m'arriba algun esquitx. D'altra banda, i seguint Borges, és prou desproporcionat que per les malifetes d'una vida que a tot estirar pot durar 80 o 90 anys, t'hagin de castigar per tota l'eternitat. Sempre podrem dir que la culpa és d'en Zapatero.
Hisenda, la resposta al teu PC: dubto que la seca llegeixi les contres. Aquest cap de setmana va saber que en Joaquín amagava el sac de dormir en el seu bar i ara el pobrot s'ha d'abrigar amb un plàstic que ha arreplegat d'un contenidor.
Quina mala llet, la seca.
Les entrevistes de la Contra de la Vanguardia estan tan manipulades... A més, et puc assegurar que l'única fèmina de l'equip d'entrevistadors no sap ni anglès ni francès. Jo mateix vaig comprovar in situ com, entrevistant l'Ari Vatanen (que parla anglès i francès, a més del seu idioma matern, el finlandès), necessitava l'ajut del seu cap de premsa perquè li traduís les seves paraules. Ah, i el català tampoc el parla, tot i que almenys l'entén. Com pot ser que una entrevistadora habitual d'un diari de tant de prestigi no sàpiga almenys l'anglès?
Benvolgut Elquesurt: m'acabeu de tombar un mite. Resto agraït perquè tanta felicitat forçada m'estava donant maldecaps, en la línia que apunta l'Hisenda.
Una periodista que viu a Barcelona (suposo) i només parla el castellà... buenu, Barcelona ha canviat molt.
Algú coneix l'Amela? (I no parlo de l'excambrera del Nou Toc)
L'Amela (que no la Mela, l'excambrera del 9toc), en canvi, em sembla prou trempat, ves.
Commenting by HaloScan
