Club de la bohèmia
La posició de la tassa del wàter com a metàfora... ai...
Prefereixo tornar al prolífic debat que ha generat l'escrit anterior del bohemi:
El pobre Schopenhauer ha quedat estigmatitzat com a arquetipus de l'intel·lectual misògin i, per tant, culpable ideològic (amb efectes retroactius) de totes les situacions de submissió al mascle que han hagut de suportar les femelles a través de la història. Això no té res d'estrany tenint en compte els exhabruptes que deixà escrits i als que molt bé al·ludeix el Bohemi.
Però aquest fet deixa clar alhora que ben poca gent s'ha molestat a llegir-lo una mica més enllà de les quatres frases seves més difoses.
Us recomano -sobretot a les dones- que feu l'esforç -entenc que difícil- d'obviar el to i anar a buscar el que potser ens volia explicar en realitat -veure la sel·lecció pòstuma de textos seu publicada amb el títol de 'El amor, las mujeres y la muerte'. Va, nenes, sigueu valentes.
El que jo penso -tal i com apunta l'amiga Female- és que Schopenhauer era en realitat un gran enamorat de les dones -per això s'hi enfadava tant- i de la vida en general.
Perquè voler ser iguals quan és evident que NO som iguals, sinó les dues cares de la mateixa moneda?
I, d'altra banda, per a què serveix exactament la tapa del wàter..? Ejem.
I, en castellà, retraído és algú que pixa fora de test, o tan sols una persona poc comunicativa?
En Miq, des de Nova York, planteja una interessant qüestió. Si apareix algun filòleg, si us plau, que l'atengui.
Kasku, gràcies per abellir aquest espai amb les seves profundes disquisicions. Esperem que Female l'atengui.
Anit vaig fer un treball de camp interrogant a diversos personatges sobre quina és la posició correcta de les tapes de la tassa. Aquestes són les respostes:
Flor de Chimbote, dependenta: "Durante el día, la tapa de arriba tiene que estar levantada. Por la noche deben bajarse las dos."
Ramon de Badalona, arqueòleg: "Sempre les dues tapes baixades. A l'anar a pixar, s'ha de fer soroll dues vegades perquè sàpigan que hem aixecat les dues tapes."
Isaac Ulam de Blanes, professional de la bohèmia: "Les dues baixades. S'ha de tirar la cadena quan les dues tapes estan baixades per evitar que s'escampin els microbis."
Toni de Santa Coloma de Farners, millor barman del món: "Les dues tapes baixades però no sé per què. Ep, això no vol dir que jo ho faci. Sóc un home!"
Jordi de Salt, bateria de La Banda del Yuyu: "Les vaig desmuntar".
Lucía de Mèxic, recepcionista: "Quim siempre las baja. Yo no."
Tsunami de Girona, viatger: "Sempre aixecades."
Juan de Girona, vividor: "Las dos levantadas. En serio."
Carlos de Nicaragua, cambrer: "Tú levantas la de arriba y en la arandela te haces unas clenchas.".
Amb un videt tant fantàstic com tens al costat, qui pixa al vater?
Per cert, si la foto és de casa teva t'he de dir que ets un hortera.
La plata és més discreteta i no tant embrutidora.
No hagués dit mai que t'anés l'estil dels xeics àrabs, o dels macarres nou-rics de cap a ponent...
Ah!! si heu de triar, les ultimes gotetes les deixeu caure a terra que fan animal marcant territori. I a elles les "posa" a mil !!
Bombero, la tassa és d'or i val 250.000 euros. Poca broma!
amb el temps les gotetes es van tornant d'un groc canari. amb una tassa així no es deu notar gaire la presència de gotetes. ara, pixar mai havia sortit tan car...
per cert, jo abaixo les dues tapes. el motiu és que si les deixo aixecades al gat domèstic li dóna per beure l'aigua de l'inodor, hi hagi gotetes o no!
Si el sermó sublim hagués estat un raonament positiu (no imperatiu) i amb les subordinades corresponents estaries abaixant totes les tapes?
Bona pregunta Hisenda. Crec que sí que estaria abaixant les dues, excepte en llocs públics. Un manual amb dibuixets exemplificadors també hagués fet feina.
Albert, una altra estona hauries d'explicar com ho saps que les gotetes es tornen de groc canari. Ah! Els gats domèstics! Aquells que ens tenen per esclaus dels seus capricis! Quin gran invent!
res, home, res... apliques el mètode de comprovació empírica i ja està. si ets despistat no et caldrà: ja te les trobaràs un dia o altre. ara, això de les tonalitats de groc deu ser com allò de tants caps tants barrets.
Commenting by HaloScan
