...de vegades cal anar alerta amb el que somiam. Sobretot els que en deixam bocins per escrit.
No aconseguir el somni, frustra. De vegades, aconseguir-lo, també.
...i ja m'està bé anar deixant bocins per escrit. Ni que només sigui per anar-me seguint el rastre...
No he estat mai gaire d'en Dylan, però jo crec que també li agradarien unes braves al lizarran acompanyades d'un xacolí i acabades amb un mojito... segur que s'apuntaria.
Continuarem buscant respostes en el vent, o en el fons d'un vas de whisky, begut en bona companyia. En Bob no sé si s'hi apuntaria a la proposta del Frederic, però jo sí.
Crec que, a dia d'avui, el Senyor Dylan passa molt de tots nosaltres, i de tothom. I ho dic amb l'admiració que sempre li he tingut.
I aquí està la gràcia d'aquest home: sempre ha fet el que li ha semblat, independentment de les modes (i així tenim coses com els seus discs dels 80 o la seva visita al Papa, és clar que té tantes coses genials que se li perdona...)
Ai, el Bob està com una moto...Però sí, el malparit segueix sent un geni 
Un geni grillat.
Commenting by HaloScan
