No, no m'he posat a aprendre italià, però és un fragment que trobo que s'entén prou bé - i reflecteix una mica el perquè de fer un diari o blog-d'un llibre que vaig comprar a Roma: "100 colpi di spazzola prima di andare a dormire" (cent cops de raspall abans d'anar a dormir). De la Melissa P. Aquí, uns mesos més tard, se'n va parlar força, pel contingut eròtic que tenia i la joventut de l'escriptora. El llibre, però, és força dolent. Què hi farem?...
Si més no ens divertim escrivint, ens agrada fer-ho. Són uns "diaris" que tothom mira, i ho sabem, i hi actuam i hi interactuam...
En això té raó.
Però no pens que sigui una pèssima idea.Tu ho penses?
Algun moment ho he pensat, pente. De vegades el blog m'ha arribat a cansar (no sempre la interactuació és positiva!) o en general, llegir massa blocs em cansa: massa plens de dèries i tristeses. Jo darrerament em trobo molt bé fent de "trigèmin" que deia en Vigilant Sense oblidar clàssics com en Niq (una mica fosc, nen), en Vol (que no escriu massa però ho fa molt bé), en Chat (un gat curiós), la Mek (sociòloga!), la Bel (is a bell),la Jacqueline (per les realitats i els miratges), la Chica con falda roja, i uns quants més que em deixo...la ruta de sempre.
Tu duus més temps que jo a la blogosfera; no deixa de ser interessant el que dius...
Jo encara duc poc temps, però en general m'hi trob molt bé, també
Tard o d'hora, tothom té un punt de "crisi" (per motius creatius, personals...). Hi ha hagut mogudes interessants a la blogosfera! Èpics debats amb en Tdq, per exemple. Fins i tot aquí al Cafè ens les hem tingudes! Però això dels blocs -i escriure en general- té més de marató que de carrera de velocitat. També té coses bones, com la possibilitat de conèixer més gent, de manera virtual o no (algun sopar ha caigut) o, darrerament, la possibilitat d'escriure en alguna publicació per algú que ha llegit al bloc. Narinant, doncs!
Hi ha bloggers explossius, bloggers esprínters, bloggers de fons, maratonians, bloggers foc d'encenalls, destralers, quadernícoles, etc. El que compta és la perseverança. El dia a dia. Crisi? What crisi?
Terriblement dolenta la Melissa P., ja tens raó, ja. Buf.
Crisi? What crisi? Quina barra que tens, TdQ! I allò de "he arribat a la conclusió que això dels blogs és un tic totalment adolescent", "la vida és a fora"?! Eh...? Ja no ho recordem?...
No crec que sigui una pésima idea i sí, ens distreiem fent-ho, a més per aqui també coneixem gent, noés com un diari d'aquells tancat amb clau d'abans.
Ha ha ha! Sembla la història de ma vida! (Vull dir, començar i deixar-ho tot a mitges.)
Saludets, Litus.
Commenting by HaloScan
