m'agrada l'aspecte d'heroïna d'aquesta dona
Oh, i en directe era mooOOOoolt guapa! (Ja has vist que el disc està signat).I sonaven molt bé. Fins que algú va decidir que calia vendre més discs. Van canviar d'un dia per l'altre. Decebedor (és que estava ordenant els discs del Cafè, Pente)
Sé que no ve al cas...
L'èxit té molts pares, el fracàs, molts fills...
Sharleen!!!!!!! Ja en fa, ja, de temps, dels inicis de Texas.
Recuperant clàssics al cafè.
Això m'havia semblat a mi, que era la noia de TEXAS. Ara, no sé com serien els inicis, però la musiqueta que conec -la més recent, supose- no m'agrada gens...
En fi, Litus, hauré de buscar-ne de l'antiga, qui sap, igual sona la flauta i tot, però crec que, per ara, em quede amb el John Hammond que he adquirit fa poc...
Joanaina, si et consola diria que tot és relatiu i que hi ha èxits que a la llarga han resultat ser tot un fracàs i viceversa (almenys pel que fa a la cafetera)
Vigilant, els últims són molt dolents (i els primers no passaran a la història del rock, però amb 20 anys que tenia llavors, pintaven bé. I la Sharleen, ai!, la Sharleen...)
Commenting by HaloScan
