...i un cafè amb llet i un diari, de bon matí...
Santorini és l'illa més semblant al paradís en què he estat, en molts sentits...
en general, em fascinen totes les illes.
tot i que m'estim més el te que el cafè 
Avui vaig perdut, Lit.
Pente, ja m'ho sembla que t'agraden les illes Pel que fa al cafè i infusions, suposo que ja vas llegir la meva "història". Encara farem la segona part!
Bas: Res com una bossanova suau. I aquesta, el diumenge, m'anava d'allò més bé! És en francés, però s'entén prou bé, no?
sí que he llegit la teva història, però jo ho deia de debò, literalment; normalment no prenc cafè.
Quan la vaig llegir, feia uns dies que escrivia esborranys sobre una història en la qual sortia una tenda de te, però ho vaig deixar estar... La teva història era millor 
...i jo en prenc massa! Doncs, precisament, la idea me la va donar una bloguera que l'estiu passat em va dir el mateix, que només prenia poliol (però ara no sé si era Realitat o només un Miratge ) i el meu subconscient, recargolat ell, ho va estirar tot una mica...
Jo tinc al cap un títol: "Te de roca", m'agrada. Però no sé què fer-ne. De vegades, estirant d'un títol o una frase, surt tota la resta, oi?
a mi que m'agraden les illes i tu que sempre tens imatges a mà...
El podries ambientar a les illes Galápagos?
Mmm...avui quan tornava per la carretera de Sabadell, m'han vingut al cap unes cues de sargantana (??!!) Tu i jo anem força coordinats,eh... . A veure què en trec...
Commenting by HaloScan
