molta solitud, no?
molt maco
Doncs la idea que tenia era precisament al contrari: dos que es troben després d'haver fet molt de camí i haver viscut altres històries. Bé, que cadascú l'interpreti com vulgui. Sobre si és maco, no ho sé. És d'aquells texts (com gairebé tots) que escric a raig, sense pensar-hi gens (i algú podrà dir: "ja se't nota!). Però mira, surt el que surt, jo només sé escriure així, una mica "escriptura automàtica", que deien, oi? (Bé, després tinc escrits d'economia, però no vull adormir a ningú!!)
No veig que sigui negatiu que escriguis a raig, que se't noti...
A mi també se'm nota que escric comentaris a raig, amb la impressió que m'ha deixat el que acab de llegir, sense reflexionar-hi... i així em va, que sovint entenc coses que no són.
L'he tornat a llegir, pensant el que dius tu, i el títol pren un sentit especial.
Per aquí ja anem millor (penyora, penyora, sí)...
Tot i així també està bé donar diferents interpretacions a un escrit. A raig o meditat, l'important és que desvetli alguna cosa, que faci sentir, oi?
Sí. També és un petit luxe que qui l'ha escrit et faci de guia.
...i tu i jo podríem fer un xat, perquè gairebé... 
Sí, suposo que de fet ens passem la vida pagant penyores...
(Jo també escric molt a raig. Si m'ho penso gaire, me'n desdic...)
(No hauré molestat, no, ficant-me al xat...?
...I ara, Isnel, tu no molestes mai!
començar de zero, i desfer-te dels precedents i presuposicions... cosa difícil però engrescadora. m' agrada el teu atuomatisme si serveix epr escriure coses així. *e*
evidentment he escrit el comentari masa ràpid, obvia la meva dislèxia teclejadora.
Escriptura automàtica...francament si els teus texts automàtics són així, podem tremolar amb els que siguin fruit de llargues hores de perfeccionament.
Per cert "The moon-woman cuts the circle" m'agrada molt. Realment en Pollock té quadres fantàstics.
També crec que l'escriptura a raig és més viva perque no està estudiada ni modificada. I ara una pregunta: perquè hem de pagar tantes penyores a la nostra vida?
M'agrada que us agradi
No ho sé Frederic, potser perquè viure és una aposta constant: avaluar riscs, prendre decisions (o, senzillament, deixar-se dur per les emocions) i, de vegades, ens equivoquem de ple o s'acaben torçant les coses o...i pagues penyora! Però ja està bé així, no? Caminante no hay camino, se hace camino al andar...
doncs m'agrada com escrius a raig
Fer net i equilibrar el balanç, abans de començar de zero.
Necrofília, necrofília, necrofília...
Miralls, desaprendre... sembla que tingui relació (tot es pot associar):
Litus, recordo que, relacionat amb un post teu, un dia et vaig dir que escriuria sobre tenir records falsos. Avui ho faig i crec que t'interessarà l'enllaç que poso a un psicòloga especialista en la creació de memòria falsa (glups!).
Joan, tots ho fem una mica això de crear memòries falses, no? Si més no, una mica selectives...
Hola Bel! Necrofilia i...antropofàgia! ("Això ja és vici...", que dèiem). Un te amb aroma de "cronopio" per a tu (o essència de "les annés sombres", pots triar). Una abraçada.
el millor d'un mateix surt quan s'escriu a raig...
preciós poema carles!!!
encara recordo que algú (mal...) va gosar dir-ne mal dels teus poemes. Sort que no t'ho vas creure...
m'encanta que n'escriguis i poder llegir-los
petons
Hola Mar!Bé, jo els meus texts no els veig ben bé com poesies (no els escric pensant-hi, almenys). I més havent-hi la Maria-mercè Marçal, Robert Desnos, Miquel Martí i Pol...jo els veig més aviat com apunts, idees, no ho sé...però a mi ja em fan servei. Pel que fa a la persona que en deia mal, no fa massa vam compartir taula (i comentaris dels seus escrits) a la jazzcava de Terrassa. I molt bé, no vam acabar sopant plegats perquè un grup ens vàrem perdre. Potser un altre dia, unes altres braves
braves?????
on he sentit, braves???
aquesta paraula és millor que un poema!!!
Commenting by HaloScan
