Per a mi és un dels millors; avui sí que me l'has encertada, Litus...
No sé què dir; jo encara estic mirant de trobar una mica del que ell se n'omplia les mans.
Després de llegir-lo esborraria tot el que he fet
Sí, a mi em passa igual. Penses, "Bah!, Només escric que tonteries...come on Litus, get a life! 
Però mira..."
"Escrivia silencis..."
És increible, fins i tot en català té una sonoritat exquisida: sis síl·labes, mig alexandrí (uf! perdó: la mètrica em perd!). És clar, que també has anat a buscar un traductor excepcional. Llegint aquestes coses, em fa vergonya escriure, ni que siga la llista de la compra.
Salutacions cordials, Litus.
Uf! La mètrica...un dia vaig mirar un llibre de mètrica, però deia coses molt rares (abans em miro un manual de dret tributari!). A més, per enlloc no deia com ficar en un vers, un acord de Do sostingut novena, per exemple, cosa que trobo a faltar sovint i és el que de debò m'interessa...(i més avui, que en James Brown fa 77 anys! Get-up-a!...)
p.s: jo ja m'entenc...
Tampoc no trobarem, als llibres de mètrica, com inventar el moviment d'una consonant.
Ja no parlo de com fixar el vertígen.
I no només dir-ho, realment ho aconseguia!
Casualitat?
Dissabte vaig anar a sentir una dissertació sobre Rimbaud, i en la tarja anunciadors hi havia el mateix fragment.
Que hi eres?
Teniu raó, els llibres de mètrica no ensenyen a escriure poemes com els de Rimbaud. Però supose que el 99'99% dels grans músics s'han matxacat hores i hores davant d'un ensopidíssim pentagrama, fins i tot James Brown. Per sort, no ens cal saber diferenciar una fusa d'una patidifusa per poder gaudir de "I Feel Good", ni un alexandrí d'un haiku per fer el mateix amb Una temporada a l’infern.
Qwert: que es deia "Poètiques a la Casa Taulé. Visions de Rimbaud" a càrrec de Victor Sunyol? A l'Aliança Francesa de Sabadell? ;
Nois, exagerava: jo també he comptat síl.labes alguna vegada (qui no s'ha entretingut mai a mirar l'arquitectura d'un bon poema?), però volia remarcar això que ja dieu: la mètrica no ho és tot. Ah! I per res del món tornaria a mirar-me un manual de tributació!!!!
a mi m'hauria agradat sentir un romà o un grec recitant en la seva mètrica... Allò sí que es devia semblar a la música.
No ve a tomb, ja ho sé, o potser sí. ¿Algú ha llegit un assaig de Félix de Azúa on comenta aquest poema de Rimbaud? (el de les vocals, vull dir) Ho vaig llegir fa temps i em va semblar interessant...
A mi també, pente, a mi també. Allà al mig, al teatre d'Epidauros, per exemple (quina acústica!!).
Doncs em sap greu, Vigilant, aquí al Cafè hem estat massa temps abduits pel Pla General Comptable. Hi estem posant remei, però encara ens falta. No l'he llegit, no (i ara que hi penso: espero que estiguis bé -ho dic per aquell post que vas fer...). Per cert, a tu que t'agrada: vinc de la jazzcava, de ballar swing! Fantàstic, ho has de provar...)
doncs això mateix.
hi vas ser? i què?
La mètrica... és important, no per ella mateixa, sinó pel que fa. Quan està al servei del poema i de la seva construcció, fa una feina essencial com a part del ritme. Quan hi és perquè sí, gratuïtament, dóna un cert ritme al poema, però no el salva de res; més aviat a vegades l'enfonsa en una mar de cantarella absurda i sense sentit.
...I no cal comptar; llegint ja es veu. De ser com ballar swing; si els músics se t'equivoquen, o si el ballador perd el compàs, sense comptar res je es nota prou.
salut!
Qwert, sí, sí que hi vaig ser! I em va agradar prou. Em tens intrigat, però: que ets de l'Aliança? Penso que tens raó amb el comentari. Ja és això, ja...(que m'ha vist ballar swing? 
)
Hi estic totalment d'acord, Qwert: la mètrica --que, quan hi és, es fa notar tant que no cal escandir els versos-- no salva el poema; però sí que el pot arrodonir. Bé, dic mètrica, però em referisc bàsicament al ritme.
He de confessar que jo no entenc el poema "llegit en silenci solitari", sinó recitat, declamat, fins i tot dramatitzat. I discutit i comentat, compartit. (Bé, val, d'acord, ho reconec: només si de primer l'hem llegit "en solitari silenci" i l'hem meditat i paït, podrem dir-ne alguna cosa de trellat! Però és en la segona part on millor m'ho passe.)
FE D'ERRADES
On diu
"podrem dir-ne alguna cosa de trellat!"
hi hauria de dir:
"podrem entendre alguna cosa dels comentaris dels entenedors!"
LITUS: no. no sóc de l'aliança, que no sé què és, (ni de cap aliança). Vaig anar allà de casualitat amb uns amics de Sabadell.
I no t'he vist ballar swing perquè em sembla que no he vist mai ningú ballar swing, ni sabria on anar-hi.
GIORGIO: D'acord en tot (però per què "corregeixes" allò de "trellat"? Ja ho havíem entès)
És deformació professional, Qwert, no em faces cas. A banda, la "fe d'errades" com a gènere literari (¿aceptamos barco?) sempre m'ha fascinat.
Commenting by HaloScan
