que passi el temps, sí, però no amb costum. que passi el temps i ajudi a destil·lar un licor de cada vegada més dolç, nou, alegre, divertit...
ell no sap què dir, però ella tampoc sembla saber-ho, per això potser ho demana; i hi han arribat junts...
carles, no tinc ni idea de com he arribat fins aquí..
normalment vinc de la rebotiga en ves d'anar-hi
però m'ha fet gràcia prendre el "cafè servit" "número 6000" (són coses que no m'hi fixo mai... però per una vegada que ho veig, ho he de dir... per si hi ha premi, saps)
Hola, Pente! Primer de tot, aclarir que el post no coincideix pas amb el moment actual del "mestre cafeter" 
Però la blogosfera m'ha fet pensar en aquell moment en que una relació s'acaba. Quan la relació,l'un per l'altre, sense saber-ne ben bé els motius, es degrada fins a morir. D'aquí la cara dels personatges del quadre, suposo. M'agrada com en Munch pinta l'amor quan aquest s'acaba.
És veritat, mar! 6.000 visites en 3 mesos?! El comptador el vaig posar, gairebé com homenatge a l'antic cafè (que va tancar amb prop de 30.000 visites), però és clar, un no pot evitar fixar-s'hi. Sembla que, de moment, no haurem de tancar per eixut! Pel que fa al premi, no sabes tu ná! Uns xupitos a Girona? 
no sempre tenim paraules per tot, si les tinguessim seria tot massa previsible, no?
Uns xupitos a Girona?
fet!
(ja sé el lloc,
ara em falta saber el dia)
(ufff... potser estava el comptador estava a 5321... però tot s'hi val per uns xupitos amb tu
He tornat a llegir el post després de les "pistes".
Desconcertant...
Desconcertant? Per què?...
no sabria dir per què... Però és un desconcert positiu, com una sorpresa. De vegades passa en rellegir, i és agradable
Xupitos? He sentit xupitos????
Bé, Pente, a mi em fa gràcia que per parlar tant d'amor com de desamor pugui fer servir textos que ja tenia penjats a la rebotiga. I és que al cafè toquem tots els pals!
Ei, Frederic! Algun dia, pel Sunset, no?
itfYCE4c5OGUvD4
Commenting by HaloScan
