Collides ahir mateix. Menjar cireres des de l'arbre estant, mmm...
Fotografia by Litus.
Carai, quin luxe, ja saps que van a preu d'or a mercat?
Pinyol vermell:
aquell mos de la vida:
que no t'entenguin.
Ah, i la meva dona, un malalta de les cireres, diu que li fas molta enveja.
Cireres de casa la meva àvia. Aquest any els cirerers s'han portat d'allò més bé i ens han regalat uns quants cistells ben plens. Feia temps que no en menjava de tan bones! I pel que fa als besos...
quina bona pinta... les cireres
Cada any jo també en menjo de l'arbre
Les veig massa verdes encara... A mi m'agraden dures i madures, d'aquelles tan roges que quan te les poses a la boca se't desfà tot per dins...
Només les he menjades de l'arbre un pic, era un cirerer preciós, a una banda una mica inaccessible, amb molt pendent.
M'agrada com taquen les cireres, amb aquella taca densa. Fa estiu, com les besades de què parles...
cada any el meu pare me'n porta tres caixes ben plenes... en reparteixo per tothom...(m'encanta regalar-ne)... però per ara, encara no ha vingut... em sembla que es fa gran i aquesta vegada hi hauré d'anar jo.
millor, així les colliré jo mateixa que fa temps que no ho faig... (m'agrada collir-ne i menjar-me-las a grapats)
sort que només n'hi ha un cop l'any perquè agafo tal empatx que no les vull tornar a veure fins l'any que ve
Cireres, cireres, tu vas a buscar cistells de cireres a casa l´àvia i a mi el meu pare ens portàva cubells i cubells de peixos, des de l´embarcació que sortia del port de Sitges. En fí, que importa l´objecte (en aquest cas comestíble)si no és pq ens trallada al món de les olors i per tant ens retrobem amb el món de la infantesa? No trobeu?
Un petó litus sóc aquella perduda que et vares trobar un dia pel xat.
Ja t´enviaré més propostes, en tinc un munt no sé si t´interessaran.
Aloma
Què bones! I quina sort poder-les collir. A l'arbre del Mercat, la imflació no perdona.
I l'albercoquer i les tomateres i els presseguers...
se m'havia oblidat, cistella en mà, el bon gust que té l'estiu!
Acabo de llegir el teu escrit. Diria que no ho havies oblidat del tot, Jacqueline!! Volia fer un text per descriure una cosa semblant, però ara ja no val la pena: tu ja l'has fet, i molt millor que no pas jo....
No sóc gaire fruiter, però si puc estirar-la directament de l'arbre, la cosa ja canvía.
Les cireres em porten records de l'infantesa, quan, des del jardí de casa agafavem les cireres de l'arbre del veí (de les branques que donaven a casa nostra, s'entén)
Litus, puntualitzem:
1. El sexe pel matí m'encanta.
2. Les cireres millor després de dinar...
Si?
Jajajajajaja
I tant, i tant, Joanaia! El del matí està molt bé, allò que et despertes, et gires i dius: "Guaita qui hi ha! Uns "achuchones" (hola maca, estàs desperta...?) i...llavors a menjar cireres! A la inversa no ho recomano.
Estem d'acord, noia!
Commenting by HaloScan
