...la primera frase em va agradar tant com el primer pic que la vaig llegir, Litus. Què més puc dir jo, que de jazz no en sé res? :-S
El text té més del que no sembla a primera vista, Pente. Intentaré anar-lo explicant de mica en mica...
D'entrada el títol: és del Duke Ellington, que deia que la música de jazz no tenia cap sentit si no se li donava un cert aire de balanceig (d'aqui el It don't (que no doesn't!) mean a thing...). De fet, si agafes una partitura i la toques com diu, no sona ben bé igual, hi ha alguna cosa que escapa al paper.
Ho sé, Litus.
Vindria a ser com si jo agaf la Nit de Reis i dic "If the music be the food of love, let's play on!"; segur que també em falta alguna cosa.
Va per aquí el que explicaves...?
Si no hi dones l'entonació que toca, sí. Més:
Strange fruit: és una cançó de denúncia del racisme de la Billie Holiday ("estranys fruits pengen dels arbres del sud", fa la lletra). La primera vegada que la va cantar, va passar una bona estona fins que algú del públic no es va atrevir a aplaudir. Ara trobo que és força més que una cançó i no puc evitar un calfred cada cop que la sento. Una cançó enorme.
És una de les coses que no necessite entendre per arribar a gaudir-ne: el jazz.
M'has fet recordar una novel·la que vaig llegir fa temps, "Take five", no en recorde l'autor. Unes gravacions perdudes, algú que se suposava que les tenia, algú que desitjava escoltar-les... però el jazz és una cosa tan viva que ni la millor gravació el pot contenir.
Mmm... ara mateix no sé si li pega...
Commenting by HaloScan
