crec que ara entenc el que vols dir...
No t’hi capfiquis massa en entendre el jazz, Pente. Pots agafar qualsevol partitura del Real Book, per exemple, i comptar-ne el número de compassos, saber-ne el to, els acords (Bb13, EbMA7, Eb13(b9)...). Però el Jazz l’has de SENTIR! Perquè el jazz batega, regalima, mossega, penetra, crida, gemega, respira...el jazz.
per això mateix deia que ara ho entenia, Litus 
Jo no hi entenc gaire, de música, però amb persones al costat que m'ho expliquessin així, em sembla que la meva vida agafaria un altre "ritme"
Malgrat no entendre-hi, el jazz, sempre que l'he sentit en directe (sobretot) m'ha fet sentir tot això que expliques tan bé: batega, regalima, mossega, penetra, crida, gemega, respira... Ho has descrit de conya.
Més: "One more time!", era el crit de guerra d'en Count Basie.
Jaco Pastorius: baixista genial assassinat en una baralla.
Gin-tònic: el que bec a la jazzcava...
Gene Krupa: Bateria
Muddy Waters: guitarrista de blues. So pantanós.
L'Eric (Clapton) i l'Stevie (Ray Vaughan), és clar
Chet Baker: Trompetista addicte a l'heroïna. Es va llençar per una finestra.
Liar, liar your pants on fire: Mentider, mentider que se't cremin els pantalons: Crit de Screamin' jaw Hawkins (músic de blues)
A kind of blue: disc d'en Miles David. Blue en anglès vol dir blau, però també trist. Blues: tristesa
T'he retrobat tard. Segurament estava en un esbufeg del swing, però és això. El jazz i el jaç.
Commenting by HaloScan
