És aixís........ tants moments......... gràcies guitarra.
Una casa sense una guiterra, no acaba de ser una llar: hi manca quelcom...
És el mateix que els dic jo al Recuerdos de la Alhambra amb una excepció: jo sí que arribaré a tenir-los mai.
D'aquí no marxo fins que no els toqui com déu mana. 
Ell potser sí que els tocarà, Jacqueline, el que és jo...no en sé prou!
(Per cert, "noieta", que tenim unes partitures pendents, eh? Com portes el Lágrima? I la segona part del Romance? 
)
en la meva interpretació particular el músic és un artista romàntic que cerca l'impossible i no es rendeix...
segurament no té a veure amb el que tu pensaves (ja em passa, això!), però bé..., no està malament donar un aire èpic a les coses, no?
perdona, Litus, la d'abans era jo. He fet un petit canvi als comentaris i ha sortit un altre nom...
a reveure (a veure si ara surt "pentesilea", uf!)
No sé pas com t'ha arribat tanta informació confidencial, Litus...
:P
La cafetera té les seves fonts Jacqueline. Hi ha contactes, secrets mal guardats, conxorxes...tota una trama de complicats fils, Jacq. I no puc dir-te res més...
ei Litus, el lágrima va sortint prou be, ara... per la segona part de romance... necessito més agilitat manual
Només per dir que he penjat 10 comentaris d'un pseudo blogger a uns pseudo escriptors (en el post anterior: "getting even" 14-juny-05)
Mai es pot dir mai, Litus
Noieta, no es pot perdre mai l'agilitat manual!
Calla, calla, Frederic, que vinc de molt a prop de casa teva de veure un "mai" que sempre acaba sent un "sempre"!
Commenting by HaloScan
