I parlant d'intolerància: quina vergonya llegir el diari aquest diumenge, oi? Quina gent, quines pancartes...quina pena que aquesta cançó, d'una manera o altra, encara estigui vigent.
Com em va fer entendre un bon amic, hem de sortir a manifestar-nos a favor dels matrimonis entre catòlics, encara que només ho facin per aparentar o sortir de cal pares!
L'altre dia a la ràdio, em sembla que al programa del Xavier Bosch, en feien referència, és molt trist que una cançó dels anys 20 (?) encara estigui vigent.
a l'escenari la solitud és agradable, necessària, com un murmuri silenciós que respira. I l'escenari mateix és com un escut, per això hi ha gent que esdevé més valenta quan hi puja...
i sí, Litus, és molt i molt trist que hagi absurds com aquest encara vigent, i que tanta gent que coneixem s'hagi enrabiat i hagi patit aquests dies estèrilment i sense merèixer-ho.
això no és just.
a reveure, Litus 
Abans de pujar a l'escenari, abans de guarnir-se amb les magnòlies... cinc minuts abans la Billie va haver d'entrar al club per la porta de servei.
Estrany sud galant.
hi ha qui necessita una escenografia, un teló i una llum que li enlluerni la vista per saber-se segura, i alhora , prou sola. et llegeixo encara que no solc comentar gaire.
Curiosa, la llum de l'escenari, oi? Que et dóna seguretat i et fa sentir sol alhora...
és una llum que ajuda a aïllar-se de tot, a concentrar-se, a crear una certa irrealitat, una distància; a partir d'aquí es construeix un món proper
Commenting by HaloScan
