Massa casos d'abusos a menors als diaris...
és terrible, Litus...
tothom coneix algun cas d'abús, d'assetjament.
I sí, els àtoms s'esberlen..., enmig del pànic cal un àngel per renéixer. Sort que de vegades n'apareixen.
Però no hauria d'haver passat mai...
Necessit pensar que els àtoms es reagrupen, que tot es regenera
Als diaris? Buf... Aquests són els dels nens que tenen sort i reben l'atenció que necessiten. En fi...
Però a qui no li ha passat alguna cosa terrible a la vida? A qui no l'ha atropellat un cotxe, ha perdut un germà per alguna malaltia terrible.
Diria que les persones estem fetes per refer-nos. Ja se sap: el tiempo todo lo cura. Y si no te cura, te mata. També està bé saber que sempre queda l'última sortida...
És veritat, bel. Els que no surten als diaris...
Per altra banda, fa de mal dir, perquè cadascú és cadascú, però a mi el temps no em cura res, simplement com deia el Bob Dylan, "t'hi acostumes". Potser també és una manera de superar les coses, oi? I si no: Last Exit, sí (curiosament el nom del primer grup de l'Sting) 
Sigui com sigui, és veritat que amb el temps tot fa menys mal...
el temps ho transforma, amb els anys ho aprèns. a vegades com enlairada visc el present com passat, i procuro innocular els fets amb tots els detalls fidedignes ben dins de la ment , perquè tard o d' hora la confusió els transformarà en una altra cosa.
Commenting by HaloScan
