Felicitats a tots els Joans i Joanes!!!
Una lluna de magrana...
quina nit!!!
Quina lluna la d'ahir,eh,mar?
La luna vino a la fragua
con su polisón de nardos.
El niño la mira, mira.
El niño la está mirando.
En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.
Romance de la Luna, luna (F.G Lorca)
Encara que, si bé la d'ahir no tenia "senos de duro estaño" sí que era una mica lúbrica, oi? De tan grossa,rodona i sucosa, de groc-vermell. Lluna de magrana, sí... 
abans que el dia comenci a escurçar-se, com si ja sentíssim l'enyor del sol, al Mediterrani celebram una festa plena de foc, per retenir el Sol amb nosaltres fins i tot de nit...
Ho sento, eh? Ho sento molt. Però tots plegats i plegades em feu retornar a una revetlla de fa uns quants anys, quan la lluna era de debò així de grossa, i quan de la nit s'escapaven uns braços per abraçar, unes mans per acariciar i uns llavis per besar. I quan l'aire, osti, tenia un gust diferent, més dolç. I també més confiat i més innocent. I no hi havia ràbia per encendre, sinó només uns desitjos bojos, bojos, bojos... per canviar el món. I el món que no canvia, tu!
No t'hi facis mala sang, Isnel. Això una mica li passa a tothom que ja no tingui 20 anys. Mira, no fa massa vaig anar a veure un músic (Roger Mas) i va dir el mateix: als 18 les coses es viuen d'una manera molt intensa, jo suposo que perquè llavors et sembla que descobreixes el món (i que el descobreixes tu en exclusiva,jajaja...) i a mesura que et fas gran, cada cop portes més coses a l'esquena i ja no és el mateix (i al final acabes a la barra de la jazzcava parlant amb la mussa del músic en qüestió parlant de...com de cars estan els pisos!!!). Tot i així va ser una nit bonica (banyar-se al mar amb lluna plena sempre està bé!)
I jo que m'ho crec!
(Gràcies)
Sí, va ser una nit màgica: sa lluna, la mar, es amics, es focs, unes quantes pomades, una calada, una tros de coca... encara som en es 20, però trob que si sabem apreciar moments com aquest no tenim per què enyorar es passats.
estic amb en Lits...
I avui no puc evitar sentir-me profundament afortunada, i cridar-ho si cal
Es bibliotecari de s'accent de Menorca! Hola Lits! Ens veiem dilluns, que ara me'n vaig a tastar l'accent de l'Empordà (po' que te crec pas!)
per a mi una nit més, sempre em ve al cap un santjoan passat a menorca immillorable fa dues dècades, i ja no hi torno. sol passar que els solsticis s' envolten de cert desassossec i procuro passar-los ràpidament.
i veig que sí, que la gent s' hi engresca, coses...
Commenting by HaloScan
