Sí, deixa't perdre.
No, no vulguis combatre
si tu has de vèncer.
Típic de cançons, o pel.lícules de Hollywood: guanyadors i perdedors. En funció de quins valors, per exemple? Sigui com sigui, em sembla una classificació massa simple.
Un segon basta per girar la sort,la qual mai no sabem on és. Aquesta és la gràcia.
Tot i que molts temes de conversa prenen un caire molt amable dins un cotxe, amb companyia impagable i un cel deliciós, fins i tot els temes més simples 
Carai, Pente, que eres al seient del darrera? Bona companyia, bons àpats, bona conversa, llocs pintorescos. Girona, una vegada més. Però tornant al tema: trobo que determinades visions de la realitat que ens arriben de nord-amèrica simplifiquen massa.
No m'agrada parlar als cotxes, sobretot si el viatge és llarg, sempre callo, escolto, m'adormo, miro el paisatge, és el millor lloc per pensar.
El bo no és guanyar o perdre, el millor de tot és la lluita i saber que tens un bon contrincant!
Buf! Joanaina, el millor és la lluita? Jo, com més va, procuro estalviar-me-les. Què tal allò que deia el Machado de "en paz con los hombres y en guerra com mis entrañas"? (si el contrincant ets tu mateix també t'agrada, Joanaina?)
jo també ho trob, Litus; abans havia desviat el tema...
--la pròxima vegada mira millor al seient de darrere, segur que no em vares veure? --
No es tracta d'una guerra, ni d'una lluita en la qual t'hagis d'acabar estirant els cabells. Es tracta d'una lluita intel·lectual, de dialeg, que ens fa evolucionar com a persones, i com a individus. I si és amb un mateix... sí, també m'agraden, després, quan te'n surts sola, et sents molt satisfeta...
El més important és PER A QUÈ lluitem, o és que sempre ho sabem? ... Que lluitar també cansa, no?
Commenting by HaloScan
