Gravatar En Tom, que sempre m'espera. Tom Waits, és clar


Gravatar el darrer pic que deies que en Tom Waits t'esperava, tancaves el blog :-(

Esper que ara no vagi per aquí la cosa, m'estim més pensar en el piano-calamar i el piano-gat.

què deu beure un piano??? cervesa negra? whisky amb regust de fusta? ginet?


Gravatar Ui, però ara diria que tenim bloc per estona...

Si fa com jo, diria que sobreviu a base de cervesa negra, estrella, alguna Voll, gintònics o algun vodka amb llimona. I cafè, és clar . Ei, però amb moderació, eh...


Gravatar Més que un cafè, això és un piano-bar, ets gran Litus, molt gran.


Gravatar Saps aquell poema de Tom Waits que parla de la lluna...


Gravatar La lluna sona
El piano emmudit
Per tota música.


Gravatar Em faries feliç amb un piano de cua! (Val em conformo amb un de quart de cua)


Gravatar estic contenta que tinguem bloc per estona, la veritat...

i ara no m'aniria malament ser un piano, Litus... Potser demà


Gravatar ..........Era un hombre sentado al piano...........segueix així Litus!
Aloma.


Gravatar Bé, reconec que això de "amb moderació" és un tòpic del cafè...com era Angele, "tombe la chemise?", Ai, la festa, la festa...!


Gravatar Tom Waits amb William Burroughs; un disc que retorna de l'oblit. Preferesc, si hagués d'escollir, Lou Reed amb William Burroughs: un còctel eclèptic: literatura a cops de vivències.




Name:

Email:

URL:

Comment:  ? 

 

Commenting by HaloScan