Now I guess why they call it Windows-va dir-se...
M´ha agradat molt aquest relat. A més a més de que està molt ben escrit, potser part de la culpa la té el fet de que jo també hagi pensat més d´una vegada en llançar finestra avall el maleït ordinador, jejejeje
Déu tanca portes, però obre finestres...
Boníssim, tens un estil molt semblant d´escriure al del meu germà.Hauries de formar part del club que estem formant tot i que jo que vaig molt per lliure no sé si sabré seguir les normes......això de que m, impossin el que haig de llegir.......ja no m, agradava ni a l´escola, prefereixo triar jo.
Segueix així,
Aloma.
Gràcies Aloma. Sí, jo també tinc (encarar ara) problemes amb les imposicions. Tinc "certa tendència" a anar per lliure 
El resistencialisme és fatal... Sí.
I després d'estar hores amb màquines, hom necessita humanitzar-se una mica. I el sentit de l'humor que traspues, Litus, n'és una manera...
Mai no he tirat un ordinador per la finestra... En el món real, és clar
ben fet,
en nom de tots
Jo també hauré de tornar al llapis i al paper, perquè darrerament la tècnica i el Windows XP em porten pel camí de l'amargura.
me n'adone que utilitze massa l'ordinador quan agafe un boli per escriure i cada vegada em costa més, quan se'm queda penjat i m'entra la suor freda, quan li dic a un amic: ens escrivim! i els dos fem moviments amb els dits com si tinguerem davant un teclat. En fi, encara escric cartes a mà, i trie el paper per a cada persona. Però quan l'ordinador em deixa penjada no sé si la finestra és per ell o per a mi. Quin desficaci, tot plegat...
I jo encara tinc un altre record: el del paper assecant, un de color rosa, una mica rugós, que es podia anar tallant a trossets... Uf.
ostres isnel, el paper assecant de color rosa... de cop i volta m'ha portat altre cop a un pupitre vell i a una mestra grossa que tenia massa mala llet i que sempre em castigava de genolls cara a la paret a causa d'aquelles taques de tinta que deixava anar per tot arreu...
vinga, vinga, que ja no sabríem tornar a escriure només amb boli i paper
Ens hem acostumat massa al protagonisme que tenen les lletres a les pantalla. Mira n'arriben a ser de presumides
El final és errat: la resposta era la computació quàntica. Ara, això de llençar Windows hauríeu de prendre-us-ho en sentit literal.
I tant, i tant, la computació quàntica! I els melindros de cal Villaró, les xistorres de l'Urbasa, els mais que lia la Fanette, les cerveses d'en Françoise, els petons de la Cristina...tot compta, i tant. I més quan ets de vacances.
Commenting by HaloScan
