Se'n va l'home, però queda l'obra i, aquesta amb el temps, floreix en cada pàgina i en cada frase subsisteix l'escriptura teixida i ben treballada. La vida literària és així d'injusta: aquells autors que no són donats als jocs promocionals i que no es vinclen davant les inclemències del marketing, prest o tard, acaben oblidats o silenciats per l'allau de les novetats d'altres autors amb perfil televisiu. Aquest és el dilema: jugar o no jugar. A vegades, la timidesa de l'autor i la insensatesa dels editors ho acaben d'esfondrar.
Segur que podríem fer una llista d'autors que ens agraden i que en vida no varen tenir ressó.
Aquest cafè me'l reservaré per quan tingui millors dies aquest estiu (esper que aviat), Litus. Ja me'n vares parlar fa poc i em volta pel cap. 
poc ressò...
Home, què vols que et digui...
Va tenir un cert essò i un cert prestigi. No va ser portada de diaros cada dia, ni ho volia, però és un dels escriptors contemporanis amb més prestigi i consens dels lectors i de la crítica al voltant del seu valor. i "Camí de sirga" va esdevebir un clàssic ben aviat.
Pel que dóna el país, podem estar contents del ressò de Moncada i la seva recepció. Tampoc es tracta de fer-ne estrelles mediàtiques, dels escriptors, i que surtin a les "Lecturas" (I Moncada era enemic de la figuració pública).
Passa que un escriptor, per èxit i acceptació que tingui, mai no serà una estrella. Qualsevol no-res que canti, que vagi en moto, que jugui a futbol, que surtui a la TV o que sigui de bones famílies, serà més famós i aplaudit que el millor esciptor del país, ni que li donessin el Nobel. Éa així, i no hi ha res a fer.
Crec, sinceramemnt, que Moncada era respectat, valorat i estimat pels lectors i per la crítica, i també el van tractar igualment els mitjans culturals. Però ni lectors ni crítica litarària ni mitjans culturals no tenen res a fer al costat dels esports, la vida social i les merdes que ens anem empassant dia a dia
D'acord amb qwert, amb un matís: és un mal negoci que Jesús Moncada s'hagués de morir per assistir a una demanda boja de les seves obres. Amb Bauçà igual. Quan algun client em demanava Camí de sirga sentia un aiguabarreig de pena i alegria. Suposo que és per això que no faig necrològiques.
Salutacions
En aquest Cafè hi ha comentaristes molt bons. Gràcies... 
sí, llibreter, sí.
Commenting by HaloScan
