Això t'ensenya que hi ha coses que més val ni olorar-les. Puden d'una hora lluny!
Sí, noi...esnifar La Razón, uf! Pobre ensumador...
ensumar gasos verinosos i tòxics no pot tenir altre final...
a mi m'agrada olorar llibres de segona mà, antics
la tinta pel nariu no pot ser bona, i els cds amb originals - bons o dolents - els podia ensumar?
en quina seccio estava obert el diari?... de fet totes son iguals menys potser la cartelera d´espectacles?...potser
A mi m'agrada molt la olor dels llibres, Pente. La dels llibres antics és característica, oi? No fa massa en vaig comprar un a Girona: "La fortuna d'en Pere Virolet", d'en Folch i Torres. Pura nostàlgia.
Mmm...amb els CD no ho he provat mai, encara que es creu que alguns CD's de Lax'n'Busto o del Pep Sala de SAU poden arribar a ser letals.
Roser, em sembla que La Razón, ni per embolicar l'entrepà (per allò de les grapes...)
Els dissabtes no oblideu a comprar l'Abc; l'ensumador ho hagués fet...
Uf, m'has pillat, jo sóc dels que fica el nas entre les pàgines dels llibres, enmig del solc que queda entre full i full. Ho faig des de xicotet. I ho seguiré fent tota la vida. L'últim llibre, Llengua abolida, de la Marçal, és tot grosset i fa una olor... 
En fi, molt millor que la coca 
Com diu en Ximm: tots els pops acaben a sa Colàrsega.
He,he, Vigilant: i d'on et penses que ve la idea del post? Aquest divendres vaig entrar a l'FNAC de Plaça Catalunya, a la secció de llibres i...Mmm...Jo també ensumo llibres.
p.s: no ve al cas, però vigila amb determinades substàncies, a llarg termini, es tornen tristes 
. Vas veure ahir el reportatge de Documentos TV de les meta-anfetamines? Aquest programa sempre em deixa KO.
Sí que el vaig veure, sí. El que passa és que tenia el llibre de la Marçal entre les cames, i durant les pauses feia algua que altra ensumada...de poesia, que, com t'he dit adés, puja més
I no sigues rector, xe, que ja sé que això és dolent! Però no em negaràs, si l'has tastada, que la coca no és una droga impressionant. A mi em va agradar molt quan la vaig tastar, però tinc clar que una vegada i mai més. Em conec i sé que hi podria caure, i no em dóna la gana...
Pel que fa a la metaamfetamina...,sens dubte és la droga del dimoni :-(
Ah, i per a cocaïna, la de Clapton. Eixa sí que és bona!!
Vigilant: Et recoman (podria dir tenebres o no) el llibre de W. Golden: Peru (històrica de la coca, la planta divina de los incas), ja em diràs coses...
Litus: no tenc gaire clar que fos un suïcidi.
Sí, Vigilant, no volia fer de rector, però és que el programa d'ahir era impactant. Encara que no cal veure programes per depèn què...òndia, la del Clapton!. Bona, bona! Gràcies a aquesta vaig descobrir en J.J Cale (l'autor de la cançó, de fet)
És veritat, Vincent, no tenia motius! Però jo sí que en tenia: se'm va ocórrer la història d'un ensumador de llibres i no sabia com acabar-la. El vaig haver de suicidar 
(Setze) El fracàs, tal vegada, és aquell alè pudent (que la sang empeny)que sempre hem alenat fins que sembla que, inexorablement, pud de veritat. El fracàs com a motiu de creació.
Home, posats a crear diria que s'han fet moltes més obres a partir del fracassos (personals i col.lectius) i la tristesa, que no pas de la felicitat. Records, Eliot.
E.T
Molt bo! He rigut una estona pensant amb el verí que duen les pàgines de la Razón. I què passaria si l'ensumador esnifés l'actual esborrany de l'estatut? O el que definitivament s'aprovarà, si és que s'aprova. Ahhh... misteri...
"Si és que s'aprova"...quina pena tots plegats! No us vam votar per això, culs d'olla!
Commenting by HaloScan
