Oh, sí, les antigues amants són les més recordades quan plou, com àmfores perdudes enmig del mar, un dia que la tempesta ens va fer veure molts ports d'arribada.
Ha,ha,ha...potser sí, Però aquí la idea és oblidar-les. És clar que de vegades passa com aquell de la cançó: "I forgot to remember to forget", oi?
ui, he intentat escriure't un comentari i no ha funcionat... Aquestes hores... A veure si després apareixen dos comentaris i faig el ridícul.
He estimat els meus antics amants i només per això ja es mereixen un respecte; els tenc a un apartat especial on no em poden fer mal i on no els oblid.
Em qued amb els amants presents, això sí 
Marfondre's... Que maco, Litus... Marfondre's...
I què fas fins tan tard, Pente? "He estimat els meus antics amants i només per això ja es mereixen un respecte; els tenc a un apartat especial on no em poden fer mal i on no els oblid.", em dius. A mi em passa igual. A més, totes les meves xicotes penso que eren (són) força especials i m'han aportat moltes coses. He tingut sort.
Gràcies, Isnel. M'agrada el verb "marfondre's", trobo que és molt gràfic. Però en el text va estar a punt de caure en favor del verb "esvanir-se", que també m'hi agrada.
p.s: encara que el temps en desdibuixa una mica el seu record, n'apaivaga el sentiment. Tot plegat fa un efecte semblant a quan mires una fotografia o una pel.lícula antigues (i de vegades em fa l'efecte que tinc el cap ple de fotogrames!).
què feia tan tard?
llegir, escriure, esperar la son, esperar senyals de vida d'algú... coses d'aquestes, ja saps
Ai, no volia ser xafarder! A mi també se m'ha fet tard alguna vegada llegint. Però aquesta setmana, he canviat la lectura per coses més mundanes com fregar terres, pintar parets o pujar rentadores...coses d'aquestes, ja saps
p.s: i dormo pla, pla. I tu, pla que dorms! Que dirien els de Girona (però PLA sempre, encara que a alguns no els agradi)
No ho entenc. Boni bé no ho entenc, si recordar és tornar a viure (com tu dius), així idò, oblidar que no és un acte reflex voluntari sinó que l'oblit et ve destinat, és aquella nuerona que no s'adorm tremolosament en el matalàs dels sentits... No ho entenc.
A casa, per part de mare (potser perquè tots eren mig artistes), eren molt de recordar. Els agradava, una vegada i una altra, tornar a resseguir amb el dit de la memòria aquest tel, una mica trist i nostàlgic, que tenen molts records. Però no crec que recordar sigui viure (encara que "recordar" signifiqui, una mica, "relligar" allò viscut).
marfosa, doncs. del millor que t'he llegit, deu ser el poder de la pluja
Millor marfondre que esvanir-se, almenys aquí. Ep, pel meu gust!
Jo pla que ho canviaria!
Saps? Una vegada, en un llibre meu que era a punt de publicar-se, l'editorial (barcelonina) em va dir que canviés l'expressió: "jo pla que em quedaré aquí!" per "jo no vull pas quedar-me allà", perquè argumentaven que els de BCN no ho entendrien. I ho vaig canviar. Ja fa uns quants d'anys, d'allò. Ara m'hi faria forta. Je.
Bé, de fet, m'ho van fer canviar per "jo no vull pas quedar-me aquí"
Sorry,
"Poc que ho hagués canviat pas, jo!"
A Girona parlen com parlen els de casa (tret d'algun gir com aquest). Barcelona em té negre. No sé com ho deu portar el tipic perepunyetes que escriu cartes a l'Avui o el mestretites de torn. Bé, és clar que hem d'intentar escriure el millor possible una llengua, però és frustrant demanar un suc de "préssec" i que no t'entenguin. Per altra banda, tremolo només de pensar quina deu ser l'actitud del "català recalcitrant" cap a la gent que l'està aprenent i fa errors. Potser si que, de tan filar prim, acabarem per fer el "préssec", però una altra mena.
Parlant de faltes: "de TANT filar prim". Ai, les faltes. I com més en sé, més dubtes em surten! Jo vull un nivell K! Estic en el C, sona igual, però no és el mateix 
Hem de ser comprensius amb la gent que aprèn però no hem de renunciar a la varietat de paraules que tenim, que és una riquesa, no?
A més, no ho podem saber absolutament tot. Jo, això del "pla" no ho sabia i m'ha agradat aprendre-ho .
A més, Isnel, pens que l'editorial hauria de saber que es poden posar glossaris o notes a peu de pàgina abans de canviar una expressió. Això si no confiam que el lector pot consultar un diccionari de tant en tant
El que ha passat és que fent el tafaner per aquestes contrades he anat a parar a un deliciós cafè, un d’aquells que tenen l’encant d’allò antic i cal dir que m’ha encantat. El text m’ha agradat molt, hi havia algú molt savi que deia que és bo no confondre records amb enyorança, encara que jo que no en sóc de sàvia tendeixo sempre a recordar les coses bones i inevitablement sempre apareix una petita (a vegades més generosa) dosi de melangia.
Marfondre, que n’és de bonic aquest verb!. Referent al “pla”, recordo el cas d’una amiga de Barcelona que mai abans l’havia sentit, li va fer gràcia “l’ara pla”, em mirava i deia: “i aquí hi escau?”, val a dir que al final va aconseguir emprar-ho correctament. Per cert quan vaig arribar a Girona em va fer molta gràcia aquest gir que tu has comentat "Poc que ho hagués canviat pas, jo!", he comprovat que el poc i el pas l’utilitzen molt.
La visita ha estat un plaer.
Que consti que el "pla" apareix al Diccionari de l'IEC, en el sentit de negació que jo li volia donar: "Iròn. Expressa negació. Ell pla ho farà". I que els gironins i gironines l'usem força. El que ja no es diu tant (excepte en les telesèries catalanes localitzades a "comarques") és el "pla bé" (prou).
Salutacions a tothom a l'hora del cafè d'una tarda de diumenge que es marfon.
(Per cert: una tertúlia exquisida. Gràcies, Litus, per aquest cafè obert a tothora).
Litus: no exageris. El K és per a correctors de textos orals i escrits. És lloable tant l'autoexigència com la voluntat de millora i d'aprendre, però t'asseguro que escrius molt millor que la mitjana de la població amb estudis universitaris.
Commenting by HaloScan
