Sí, és millor la primera opció excepte quan et desperten els crits de la noia a les cinc de la matinada i tu sol al llit. Llavors, què has de fer per tornar-te a dormir? eh? eh?
la noia era la veïna del pis del costat, s'entèn!
El cert es que algunes dones fan enveja de sentir-les.
Òndia, Frederic, i tant. Jo recordo un hotel a París que...encara que si estàs acompanyat, potser t'animes, no? És la meva teoria del "macro-orgasme col.lectiu". Ben fet, es podria fer una reacció en cadena "all around the world"! Estaria bé... 
Marc, no fa massa vaig sentir una veïna que tenia la finestra oberta. En acabat, la cafetera i jo vam fer l'onada + aplaudiments. Tot i així, no hi va haver bis.
L'orgasme silent aquest sí que és profund, l'orgasme introspectiu que no vol tenir eixida més enllà de l'ombra de les pells.
En els comentaris sobre els orgasmes sempre la protagonista sol ser la veïna del tercer, o el company d'habitació, o el llit del pis de dalt. Jo em pregunto: és que sempre criden sols? I l'altre/a?
Comparteixo la teva opinió, Curniola. Penso que si el crit no és compartit, més val sentir l'esclat de les pells enceses en aquell silenci calent, que et fa tornar a repetir sense dir cap paraula.
millor la primera opció...
I els millors orgasmes són els que aconsegueixen excitar més la parella, ja siguin crits descomunals o gemecs a cau d'orella, els que et fan trobar l'altra persona molt desitjable.
I no sé si estic totalment d'acord amb això que dius dels orgasmes masculins... 
Octubrina: ja ho sabem que són dos, però com que sempre crida un més que l'altre...encara que potser sí que només és un de sol fent un exercici "d'autoestima".
Pente, també hi ha homes més cridaners, és veritat. Ei, pel que m'han dit, i vull deixar ben clar que el d'aquell hotel de Girona, no era jo
Homes cridaners, homes que gemeguen com si es trobassin enmig d'una tempesta, que es convulsionen, homes que ploren...
Pel que m'han dit
uiiii...
l'estiu passat a Cadaqués, a l'hora d'esmorzar estavem tothom pendent de veure qui s'asseia a la taula de la 122...
no va venir ningú...
(i esclar, vaig preguntar...jejeje)
el cambrer ens va dir que els portaven l'esmorzar a l'habitació (collons)
em vaig quedar amb les ganes de veure l'home que feia cridar (res de gemecs, perquè eren crits...) a una dona d'aquella manera
ufffff.....
(fins i tot els de l'altra punta d'hotel estaven pendents)
i això durant tota la nit...
(qualsevol dorm...)
Doncs afortunats (o no, mai se sap) aquells que hagueu estat còmplices dels orgasmes d'altres. Jo no n'he sentit (escoltar, més ben dit, oi?) mai cap d'aliè i confesso que m'agradaria viure l'experiència... Això sí, sobre els orgasmes propis, d'homes i dones, encara en puc opinar i estic ben d'acord amb el que diu Pentesilea: els millors són els que es comparteixen amb aquell/a que t'ha dut allà dalt i veure com el plaer s'escola i s'estén per conquerir els cossos, els pensaments, tot l'espai i l'aire que embolica aquell moment...
Bon dia, noi. Veig que recomencem l'any amb interès.
És molt millor que et despertin els crits d'un orgasme que qualsevol altra cosa, molt més gratificant. Per cert, gual que hi ha la inciativa del World Jump Day, crec que seria més interessant la del Worl Orgasm Day, aquell dia hi hauria un bon rotllo a tot arreu...
Jo després d'aquesta nit et diré quins m'agraden més... :P
Com a curiositat del Cafè, només dir que aquest post ha batut el rècord de visites al Cafè Antic.
Felicitats, et convido a un cafè, tria'l tu mateix: http://www.tempslliure.net/
Ha,ha,ha...gràcies. Tu i jo tindríem tema, segur. Per cert: molt, però que molt bona la foto del teu blog. És com un disc dels Stones, només li falta allò de: "Let me introduce myself..." (Simpathy for the devil)
Gràcies, el fotògraf em va agafar el costat bo.
Commenting by HaloScan
