Els/les companys/es i lectors/es d'aquest/a bloc/ga en tenen la/el paraula/e...
Crec que no hi ha manera de simplificar les diferències malgrat les volguem posar formalment en un pla d' igualtat
És que, nens (i nenes), l'altre dia llegia un dictamen del parlament basc i la veritat, és feia una mica feixuc. No podríem fer tots i totes, ciutadans i ciutadanes, un esforç per simplificar determinats textos? No ens estarem passant amb això del "políticament correcte"? I més quan, els que més n'abusen, són més falsos que un "duru sevillanu"?
Ah, Joaquim, no sé en Chat, però m'ofereixo a fer de conill d´índies pel gabinet, eh? Jo crec que donem per força. M'agrada massa en Woody Allen 
Jo voto per eliminar el masculí i fer servir el femení. De fet, hi estic prou acostumada perquè a la facultat som el 99% dones. Alguna cosa així com: Estimades, avui tinc ressaca :D
99% de dones? Estimada, em vaig equivocar de carrera...
Queden places de traducció a la Pompeu Harvard? Passo de la UAB, que encara em tocaria alguna proletària com jo. Al Cafè volem nivell! (ni que sigui adquisitiu). 
Eiii , ei ....Litus...
que els cafès els vull amb sucre no amb sal !!!!!!
Jo no suporto en Woody Allen.
És greu doctor? xD
Oh, serien ensucrats, eh! Encara que sí que de vegades ens agrada tirar una mica de sal, al Cafè. Per trencar una mica el "bonrotllisme recalcitrant" com un dia deia l'amic de Quaderns.
A veure, Chat: primer el Pla i ara en Woody Allen! I jo que m'he passat a la San Miguel. No anem bé, no anem bé... 
litus, aquest any tinc un grup a primer de carrera en què TOTES són nenes, totes i he de dir que el primer dia se m'escapava el genèric masculí
El meu equilibri a assolir és intentar aprofitar els recursos de la llengua sense forçar-la. És la meva modesta opció, és clar... No crec que sigui pràctic fer textos políticament correctíssims però també il·legibles.
Tot i que crec que Machado anava per una altra banda, no sé...
De fet tots hauriem de ser politicament incorrectes, és la forma de viure millor!
A la feina som 5 dones i jo i quan fem reunions i parlen en femení, elles demanen (o demanaven) perdó i passaven al masculí fins que jo vaig dir que si elles eren majoria, no calia passar al masculí o genèric, sinó que continuessin parlant en femení que jo estava en minoria... i així es fa.
Vaja ...que el nom no fa la cosa, no?
Frederic, com deia Juan Ramón Jiménez: a la minoría, siempre.
Joquim: el nom no fa la cosa, ni es pot fer passar bou per bèstia grossa!
Commenting by HaloScan
