No saps com m'agrada que tornin les cireres... :P
Un paisatge de paraules amb vistes a l’interior. Una postal adient per a un dia de tardor, que ens parla d’un temps que, segurament, tu no has conegut.
arboces de tardor... Alerta, que engaten una mica 
Demà en colliré un parell, potser.
A mi també m'agrada passar pel cafè, encara que no l'entengui sempre totalment.
Bona nit, Litus 
"el temps no cura res i les persones no canvien..."
quanta raó en poques paraules!
(mes, no existeix cap raonament infalible)
Joanaina, tenim un sopar, oi?
Aladern: he tingut sort: sóc de poble i d'una família de "tota la vida" i puc recordar llocs, paraules, gent...de principis dels 70, gent, maneres, paraules, etc.que ja llavors es perdien però que existien encara: cafès on es feia ball i els vells jugaven a cartes, botigues amb gats, amb el productes a pes dins de sacs (l'Antolino!). Aquí he fet una barreja, de fet el que parlava amb l'Antolino era el meu avi i jo escoltava, jo escoltava. Molt del que hi ha el Cafè té més de vint-i-cinc anys!
Mar: a vegades ho sembla, que el temps ho cura tot, que les persones no canvien, però només cal gratar una mica, tensar les cordes una mica més per veure aparèixer la persona de sempre, per a bé o per a mal.
Ah, Camena, m'agrada el que escrius...
...i la romana és d'un venedor ambulant de síndries i melons que passava els estius pel meu carrer. Es va morir fa dos anys i, tot i que no el coneixia de res, em va saber greu. Mira, escriure és una manera de fer tornar a viure tots aquells que trobes a faltar, no?
Amb la romana a casa hi pesaven els galls de Nadal.
de romana encara n'hi ha una per casa dels avis.. i de premsa pel raïm, i de tantes d'altres coses que encara no en sé el nom.. sort que algú se n'enrecordarà d'aquí un temps..
Commenting by HaloScan
