sona sinerenc, és un elogi, esclar
Gràcies, ester. 
Pobra Margarida, oi? Per tot plegat. Ja veus, però, que la canalla segueix jugant, aliens a tot.
Els sòcols són els de casa meva, d'aquells antics: negres i amb traces blanques, com fum o universos. Gràcies per això de sinerenc, però ja veus que l'escrit me'l vaig trobar mentre fregava el terra 
m'ha recordat també la dèria que tenia Gala, ja gran, de posar paperets als sòcols i altres racons amb els bons o mals desitjos que tenia, com una mena d'encanteri, un dia en vull fer alguna cosa d'aquesta costum però encara no sé ben bé què.
salutacions.
Commenting by HaloScan
