Tens molta, molta raó. En tot. Però també és veritat que avui fa un dia ideal per filosofar (o prendre’s un ansiolític i/o llegir l’Oriol Pujol Borotau). Si, en canvi, fes un sol radiant, tinguessis el calçots a punt de ficar a les brases i el porró i la llonganissa al costat (realitat i no miratge), ais! vols dir que pensaries en tot això? Ànim, que aviat tindrem aquí la primavera.
Doncs tenia una competició de ping-pong a l'aire lliure, però s'ha hagut d'anul.lar pel mal temps i el posterior dopatge de l'equip (que ha donat positiu de ratafia). En el seu defecte el jugador, el mànager i les animadores aniran segurament a veure un concert del pianista Ignasi Terraza. 
Tant de bo en el futur se'ns recordés per les nostres obres i no per les nostres possessions...
Ping-pong a l’aire lliure? A qui se li acudeix! Això em sona a campionats naturistes. Potser sou de Greenpeace? Encara que el dopatge no encaixa en aquest engranatge.
Que aprofitis el concert (això sí que ha estat una bona idea)
Julia
doncs no sé litus però jo no penso en el que quedarà quan ja no hi sigui, en el que va estar d'uns que no he conegut i que ja no hi són (tret de la història en general que ens ajuda a entendre el present i potser endavinar el futur).
Jo tinc prou feina a viure el present, aprendre del meu passat, pensar en el meu futur (meu inclou també la meva gent)...
uiiiii paro paro que es veu que aquest vespre estic una mica....
Ja ho deia Groucho Marx: "Pareu el món, que em baixe!!". I jo, de la manera com va, també m'hi apunte. Hi he pensat sovint, en això de les pertinences i en com parlaran de mi els meus objectes quan jo ja no hi siga. Així, els meus néts -si és que en tinc- probablement fliparan amb l'enorme quantitat de diccionaris, novel·les, llibres de poemes, discos, papers escrits que posseïsc (o em posseeixen ells a mi?)I és que totes aquestes coses d'alguna manera em defineixen, però..."de quina manera"??Això és el que m'intriga a mi
ps. un post bonic, aquest, sí senyor
A mi em sembla que tens molta raó, poder ens recordaràn pel que vàrem tenir i no per com vàrem ser.
Tant de bo no sigui així...
M'ha agradat molt aquest escrit, tot i que em sembla que el consumisme ja no el para ningú. Per un costat cada vegada hi ha més veus que diuen "això és de bojos", però per l'altra mires com està tot als voltants de Nadal i flipes...
Commenting by HaloScan
