M’agraden molt aquestes fulles, podrien fer un bonic quadre Litus, encara que la tardor ja ha passat. Aquesta imatge m’ ha fet recordat un matí ben fred i assolellat a la platja : un dia com avui. Només passejaven unes poques persones i em va cridar l’atenció l’abric a quadres d’un vianant. No tenia aquest colors, però el mar se’l reflectia com un mirall.
Alba
Anar a contratemps, igual que a contracorrent, és molt més difícil que seguir la polsació sense més.
Prova a transportar-ho tot a clau de sol, que els sons més aguts alegren un poc més la vida. Encara que no sempre...
no m'agrada que m'escriguen el pensament, les sensacions, i sobretot no m'agrada si ho fan millor que jo.
Que és broma!
ps. m'ha encantat aquest post, molt bonic
uiii... que tard arribo a tot arreu
al meu record també li han caigut totes les fulles i les que es resistien les he acabat d'arrencar jo mateixa fa dos dies
(ja tan se val)
un somriure, litus
Res més trist que haver de seguir el ritme constant que et marca un metrònom. Però l'acord de Sol Major m'enlluerna massa, prefereixo aprendre a gaudir de les tonalitats menors.
SObretot quen el metrònom marca el ritme de la seva absència. Torna a nevar.
De fet, és un molt bonic poema.
Alba: i tu no tens blog? 
Pels de la clau de sol: sí, la de sol, ja se sap, és com més càlida. Però és que m'he comprat un baix (Tipus Fender, un clàssic) i aquests dies estem molt en clau de Fa (és divertit, això del baix!). Però el poema no hi té res a veure, és clar.
Vigilant: "...i ellos se juntan", que diuen. Ni que sigui "blogosfèricament", oi?
Oscar: jo ja no sé què escric! De fet, bo o dolent, el blog aquest s'escriu sol. És com quan toques la guitarra mirant la televisió, que els dits van sols.
Commenting by HaloScan
