Són dues maneres diferents de veure les coses, no? Una més optimista que l'altra. Em recorda a allò del got mig ple o mig buit o, quan puges una muntanya, el fet de mirar el tros de pujada que et queda encara per fer o tot el que ja has pujat...
Sí, però el segon és més de cara al futur. És tenir en compte el cost de deixar de banda altres opcions (i el possible benefici d'aquestes) pel fet d'haver-ne triat una en concret.
Per cert, el dau és de ca la petitacriatura! (petitacriatura.com) 
Sempre que atrapem una onada n'hi ha milers que se'ns escapen.
Diria que és Raimon que diu allò de "cada moment es viu amb la renúncia d'altres moments que no vindran mai més". De vegades la tria és difícil, pe`ro amagar el cap sota l'ala i no triar, tampoc soluciona res. En castellà: valor y al toro.
A la vida no sempre es tracta de guanyar o de perdre, sinó de tot el que t'emportes pel camí.
Home, millor guanyar que perdre, no? Però és clar, mirar-s'ho com si sempre, siga com siga, es perd...
Havent escollit una opció o una altre, sempre es deixarà de guanyar una experiència. L'important es estar convençut que l'opció triada és la millor.
Ara pensava en aquella frase del Bruce Springsteen: "Is a dream a lie if it don't (sic) come true?" (És un somni una mentida si no esdevé realitat?). Una imatge força poètica del concepte "cost d'oportunitat". Segur que més d'una l'hagués volgut a la seva facultat d'economia (no vull ni imaginar-me què passaria quan es girés per escriure a la pissarra i li sortís un posat com el de la portada del Born in the USA!) 
sí, però aquí rau un dels molts "encants" de la vida... no saber mai què hauria passat si enlloc de... i el repte que suposa emprendre un camí i seguir-lo accepant-ne totes les conseqüències...
ui... vinc a deixar la "t" que m'he descuidat abans a l'"accepTant-ne"...
Commenting by HaloScan
