A mi, després de llegir Ampliació del camp de batalla i Les partícules elementals, Plataforma em va semblar més del mateix. Trobo que en Houllebecq és repeteix. El seu discurs és el de sempre. Ha fet d'ell mateix un personatge, i el Houllebecq personatge ha acabat suplentant al Houllebecq escriptor. Les seves idees polémiques i incendiaries tenen quelcom d'artificial. En canvi, la seva gran rival, Amelie Nothomb, em sorpren en cada llibre que escriu. Té la subtilesa de la que és mostra incapaç el francés, i essent igualment polèmica, resulta infinitament més elegant i creativa. Penso jo, vaja...
Salut
Buk
Mira, l'altre dia vaig començar el de les partícules de marres i vaig pensar "mau", aquest va del pal que tu dius. De fet, Plateforme va ser el primer que vaig llegir i em va fer gràcia i com que ara tothom (bé, els modernillus, modernillus han de llegir quelcom de Mimoto Yanokarbura,o que soni a oriental, com a mínim), tothom -deia- en parla...i m'hi sobra una mica de sexe pel morro.
De la Nothomb vaig començar a llegir el de la "Metafísica dels tubs" però llavors feia només uns mesos que havia començat amb el francès i, és clar, me la vaig fotre. Ara, que ja fa un any, ja vaig de sobrat, pim-pam ("On y va!").
I del Beigbeder, què me'n dius? 
Del Beigbeder penso més o menys el mateix que penso del Houllebecq. Em sembla més que res un personatge habilment construït. Pur marketing. De fet, si he d'escollir, prefereixo al Houllebecq que al Beigbeder. Aquest darrer es nota que va ser publicista. Sap el que ven i com es ven.
De la Nothomb m'agrada tot, però si m'he de quedar amb un llibre, potser escolliria Higiene de l'assassí. Com ja va fer amb Cosmética de l'enemic, és gairabé diàleg en la seva totalitat. Al.lucinant. Que bó, que bó, que bó....
Salut
Buk
Houllebecq trobo que és un bon escriptor. Les particules elementals me va agradar molt i plataforma me va fastiguejar amb tan de sexe. Però després vaig pesnar que realment ell pretenia això, fer-nos sentir fàstic de tan de sexe, de tanta decadència. Crec que el llibre més que explicar-nos una història ens vol fer sentir una cosa: desesperació. CRec sincerament queés un llibre diferent de les particules elementals. Plataforma és la decadència, però al final sorgeix un amor real i pur.
Una mica pallasso? Bé en un món de lo políticament correcte, on fins i tot has de ser políticament correcte dins lo políticament correcte, gent com ell són d'agrair, hi pots estar d'acord o no, però com a mínim les seves opinions te fan pensar. Potser sobra una mica de sexe, ja que avui en dia parlar de sexe ja no és transgressor i fins i tot és caspós. Però els seus llibres te fan pensar i no te deixen indiferent.
Per cert, no treballo per la editorial, encara que ho sembli
Holitas Litus
Aquí tams diutravès. Yo també opino qui diguis, lo que diguis, molt explícites o no molt explicites lo vingui comprendén tót.
Vamos que ano ser de que me hables en chino seré capaz de entenderlo, si he conseguido comprender al género femenino como pá no entender un idioma, amos hombre...jajajajaja.
Ez dut irakurri liburu hori baina irakurtzeko dauzkaten guaztiak, irakurtzen ditudanean hasiko naiz horrekin.
Muxu eta bon día.
Una cosa així com... el mecanoscrit del segon origen vaja... :p
M’alegra saber que no he sigut l’única que va avorrir Plataforma. Fins i tot el vaig haver de deixar a mig fer. Quan es tracta d’un mite de la literatura francesa com ell, de vegades aquestes confession s’han de fer en veu baixa. En canvi Nothomb… vaig començar amb "Metàfisica dels tubs" i no em va semblar brillant, però els altres que he llegit m’han semblat ben originals.
Commenting by HaloScan
