|
|
|
La matèria primera dels blocs són les emocions. Sovint, de tan llegir-ne, es tornen transparents. Com aquells llibres que depèn com te'ls mires, generen una imatge ben clara i precisa en 3D. Com el xicot de Matrix, que en tenia prou amb els 0 i 1 de la pantalla per veure la noia de la faldilla |
|
de TANT, no de TAN! |
|
no ho sembles, si és que ho ets |
|
No ho semblo gens. Ho sóc molt (i es veu aviat) |
|
no ho se, com que no em veig |
|
Com que no et veus? |
|
un a si mateix no es veu, no sé que transmeto |
|
|
|
|
Commenting by HaloScan |