Tens molta raó. A la vida, no hi ha assajos, i no s'hi val repetir una escena perquè no t'acaba d'agradar com ha quedat allò que has dit, o el posat que feies quan ho deies, no. Però sempre ens queda el recurs de fer una mica de "teatre" en segons quines situacions de la nostra vida, no? 
penso que val més que no hi hagi taló perquè ja n'hi ha prou amb la quantitat de màscares que volten pel món
Ni teló ni xarxa, i de vegades ens toca fer unes acrobàcies que tela marinera.
No hi ha teló, però molts segueixen un guió predeterminat, i van fen cabrioles esperant fer de rei, com el bufó Boadella.
efectivament, el teatre no és la realitat.
El nou partit del Boadella!. L'altre dia Sabadell n'estava ple de propaganda. Com ho deurien fer? El Boadella aguantava el rètol i l'Arcadi Espada hi posava la cola? Per què té tant d'èxit el blog d'aquest fulano? Que és l'efecte COPE? Argumentar amb més decibels o més xuleria és argumentar millor? 
A mi del teatre de la vida no m'agraden gens els secundaris que es dediquen a dirigir el paper d'un mateix, és molt lleig. No els aguanto.
Oh, de vegades els secundaris són la gràcia d'una pel.lícula. Hi ha secundaris que fins i tot es "mengen" l'actor principal si aquest no dóna la talla 
Mira Sydrana... observa en Cluny... secundari espectacular... la vida és això, una obra on depén del moment seràs capaç de ser protagonista o no... però el que cal és ser prou prudent com per saber actuar tal i com ho requereix el guió.
no, jo no vull ser la protagonista principal de l'obra, el què no vull és que ho siguin principals de la meva pròpia vida
Estimada anonymous:
Aquí tenim "pròpia" i "vida". Pel que fa a la vida (comencem pel darrere), ja hauràs vist que tu=tu+les teves circumstàncies i dins d'aquestes hi tenim els secundaris que, efectivament, de vegades adopten el rol de principals, de la mateixa manera que actors que un cop ens van ser principals, un bon (o mal) dia, passen a ser secundaris. Pel que fa a "pròpia", pots acollir-te al gran SISA que es preguntava si hi havia propietats. O al Woody Allen, que deia allò de "si vols fer riure a Déu(??) explica-li els teus plans. A-uam-ba-baluba-balam-bambú
oh,sí, sempre surt Déu. Sembla que és un gran guionista, pel que diuen. No sé gaire de Sisa, ni de l'Allen, encara que sé que sempre són a la boca d'intel.lectuals i fauna diversa. Jo continuo pensant que no m'agrada que et facin anar per força per un lloc. M'agrada la meva pròpia idea. Deu ser que estic espatllada, sóc conscient.
Déu és un concepte pel que els dèbils mesuren el seu propi dolor. Millor anar sense crosses.
Podria ser que estiguessis espatllada, no només hi ha el "manco de Lepanto" al món.
Pots aprofitar per veure les primeres pel.lícules del Woody Allen aquest cap de setmana, et farà més intel.ligent. Si a més vols ser intel.lectual, compra't unes ulleres de pasta i ves al Verdi
el Verdi em cau molt lluny. Ja tinc ulleres de pasta, però passa que em vull quedar així aborregada i limitada. És mès cómode, ho recomano a tothom. Els intelectuals em fan una mica de no-sé-què;
Commenting by HaloScan
