No cal que ho diguis. La diferència és abismal. Deixem la resignació per a qui consideri que és un bon wayoflife i, de pas, que carreguin amb la culpa i algunes altres meravelles.
Albert | Homepage | 03.10.06 - 6:23 pm | #

I nosaltres què estem, resignats o acostumats, a que ens prenguin el pèl i els quartos?
aladern | Homepage | 03.10.06 - 6:30 pm | #

http://cafe-litus.blogspot.com/2...a- estranya.html

And that's all, folks!
Síssif in love | 03.10.06 - 7:40 pm | #

m'ha agradat aquest teu matís... avui estic a punt de resignar-me, però davant la possibilitat d'acostumar-m'hi no sé pas què triar...
aina | Homepage | 03.10.06 - 7:41 pm | #

Acostumar-se és menys dolorós. Després només cal anar repetint allò de "vuelva usted mañana"
Litus | 03.10.06 - 7:55 pm | #

No sé de què em sona... Potser davant d'un cafè (amb llet)??

I si, per sort no és el mateix... em sembla que volia dir acostumar-se...

Marta | 03.11.06 - 3:54 pm | #

em sembla que fa massa temps que em ressigno a acostumar-me a les coses
Mery Cherry | Homepage | 03.11.06 - 8:54 pm | #

Sí, oi, Marta?. Com sempre, la realitat és una bona proveïdora d'escrits!
Litus | Homepage | 03.12.06 - 1:24 pm | #

Un s'acostuma i no pateix.
Un és ressigna i pateix.
Jo , posats a triar , em quedo amb la ressignació. Si més no aquí .... sembla que hi ha senyals de vida, encara que no m'agradi.I si és el cas...no acostumar-s´hi !
Joaquim T. | Homepage | 03.12.06 - 3:32 pm | #

suposu qe es mes facil acostumar-se ...

felicitats pel blog!

salut!
anna | Homepage | 03.14.06 - 3:00 pm | #