Un escrit que he trobat tot fent el turista per escrits antics. De tant en tant, però, algú sense vocació de xai, que no es conforma, algú que surt de l'engranatge. De tant en tant, algú.
ara per ara, em quedo amb el títol...
(és que em sona i no sé de què)
I amb la resta no, mar? 
jo vull passejar per aquell caminoi tan aromàtic...
"Floreixen lilàs i rosasses de cristall als marges dels camins, maragdes, calidoscopis, clavellines als cims més alts de les branques dels arbres, suc de magrana, aromes d’espècies: clau, canyella i nou moscada...". Quins camins que transitem pel Cafè, eh, Pente?
A los "borregos" que se salen del rebaño a menudo se les tilda de inconformistas a los que les falta un tornillo. Entonces pienso que tal vez perder el tornillo sea la clave para ser un poco más feliz en esta vida, ¿no?
Bé això de la felicitat i els tornillos hi ha qui diu que, més que tornillos, és més una qüestió de...és igual, ehem, articles de ferreteria, també...
sí, una mica Lucy in the sky...
Bona nit, Litus
no sé què passa però cada cop que et visito s'obre una finestra per baixar música al mobil o coses per l'estil
Commenting by HaloScan
