Un text deliciosament cursi de l'antic Cafè. Seguim de vacances


Gravatar Ara m'has fet recordar un poema de Remei Margarit, "La paraula escrita"

Des de la fatiga dels dies
el cos cerca un redós on estirar-se
a l'ombra del temps.
La consciència, feixuga i desperta,
escridassa.
El cor, cansat,
demana un alè
per seguir bategant.
Només, doncs, la paraula
escrita amb mà tremolosa
apaivaga el desig
que rosega les meves entranyes.
La paraula,
un pont,
que travessa desmesures.




Name:

Email:

URL:

Comment:  ? 

 

Commenting by HaloScan