la vida no s'escriu,
es viu.
...i si després queda temps, s'escriu el que s'ha viscut, oi?
I atrapem-la ràpid i corrents, abans que sigui massa tard.
A mi m'agrada l'acudit aquell que comença Annie Hall:
Són dues iaies en una residència i una li diu a l'altra: el menjar d'aquí és tan dolent...
i l'altra diu: sí, i a més te'n donen tan poc!
Que ve a ser la traducció Woody Allen de l'epitafi fusterià de "Vet aquí un que es va morir tal i com va viure: sense ganes".
Bonne nuit!! Bona Nit!! Bona Noch!!
Genial, la cançó d'en Canimas
Sense filtre. Com els Celtas, hahahaha! Com tot el que és autèntic (encara que per la lletra diria que en Canimas ha arribat un pèl massa lluny. Però ha pogut tornar, que ja és molt).
Me'n vaig a la jazzcava amb el Yoann i la Angelique, bitxo. A practicar idiomes! (no em parlen ni en castellà ni en català...) 
La vida passa cada cop més ràpid, o m'ho sembla a mi?
(tenim penden allò, ho sé, aviat)
Sense paraules no hi ha res de res. Fixa't com en necessites per descriure els teus dibuixos, molt curiosos, per cert.
Ah, i hola, eh , que fa molt de temps.
De vegades no calen paraules....i amb en Canimas....és fàcil.només cal mirar-te als ulls. Malgrat això, la teva música i ànima....és molt viva.
Commenting by HaloScan
