Si fos com abans, que s'hi embolicava l'entrepà, encara l'aprofitaves. Però ara ja venen "bolsas para bocadillo", petitones, netes i transparents. De totes maneres, ara que arriba la tardor, encara serveixen per embolicar les castanyes acabades de torrar perquè no perdin l'escalfor. I encara hi ha qui els fa servir per posar a terra després de fregar! Ostres, quants records, amb els diaris que escampava la meva mare per terra quan jo era petita! Sempre que jo veia una pàgina amb les necrològiques, la girava de caps per avall.
Quines coses... 
Jo sempre en guardo un plec sota la pica. Heu provat de netejar els vidres de casa amb aigua i sabó i després assecar-los amb paper de diari? Queden de fàbula! Litus, encara promourem des del teu blog la plataforma per a la conservació del paper de diari 
Hola, noies!
Us oblideu d’un ús més prosaic i una mica de postguerra, si voleu, però és l’ús que li donava el meu avi just unes hores després de pair les castanyes. Des del Cafè recomanem diaris com La Razón o l’ABC perquè són més petits i manejables. Compte amb les grapes, això sí!
Litus, m'havia passat pel cap quan t'escrivia el comentari, però ho he deixat estar. Però ara que treus el tema, es veu que sí, que les famílies compraven el diari els diumenges i ja en tenien per tota la setamana, ben talladet en rectangles iguals! La Vanguardia no anava gaire bé, es veu, perquè era massa setinat.
I això que dius, bitxo, és ben veritat!
Commenting by HaloScan
