La idea és penjar un resum de cada article. Per descomptat si algun lector vol fer-hi alguna aportació serà del tot benvinguda.
Ho sento, ja sé que queda una mica repel·lent però... no era "too much information running through my brain"??? 
Potser sí, però a mi em sona d'algun concert pirata que tinc i canvia una mica la lletra. O potser no. Però que bona que és la cançó, oi? Aquí a l'Sting li va agafar per fer arranjaments de vents i es nota.
Too much information running through my brain
Too much information driving me insane
Ive seen the whole world six times over
Sea of japan to the cliffs of dover
Oh
Overkill
Overview
Over my dead body
Over me
Over you
Over everybody
ps: una de les coses que més recordo dels cliffs of Dover va ser que en baixar del vaixell encara circulàvem per la dreta. I, és clar, vam fer una mica d'enrenou
En Litus, que des de la seva trobada amb dues línies seves publicades (i no per ell) no ha tornat a ser el que potser havia estat.
Ai, a mí el Sàpiens se'm fa curt! I no és pas per tenir el brain més circulable.
És curiós, Laia, l'altre dia pensava que el Cafè d'en Litus és un dels pocs blocs clàssics que no només es manté, sinó que ha millorat força des dels seus inicis. D'altres, penso, han entrat en una decrepitud penosa i funcionen per inèrcia blogaire, un "postejo ergo sum" lamentable. La ciberescriptura és un esport per a funcionaris avorrits, Laia? Què en penses? 
El que penso, Litus, és que no es pot comentar de manera objectiva la trajectòria del propi blog.
Potser tens raó. Deixem la cosa a professionals. Per exemple: els del diari Avui. Han sortit tres textos del Cafè publicats al suplement de cultura, dos dels quals són de l'època "post-plagi". Tenint en compte la quantitat de blogs que hi ha trobo que està prou bé, no?
p.s: Laia, Laia your pants on fire*
*Digue'm qui la cantava i no et castigaré sense neules aquest Nadal, Laiona.
jo tinc piles de revistes endarrerides que no aconsegueixo acabar... quina creu
Tal com diu profusament a Entrellum en Toni, el paper està acabat. Quin sentit té creure's l'èxit per aparèixer a un diari, si el propi blog (i parlo en general), símbol del futur, va de cap a caiguda?
Igualment, diu poc d'un professional del diari Avui el fet de citar tres vegades un mateix blog quan n'hi ha tants on triar. A la meva oficina en diuen 'recursos limitats', d'això!
Ah, i és d'en Tom Waits, tot i que l'espatllis amb una fina ironia que, de fet, no penso comentar. Però vés passant neules, eh?
Commenting by HaloScan
