És cert!
La ciutat de la fotografia no existeix.
De fet, són les pròpies cases que ni tan sols existeixen.
És tracta només d'un "restyling", cirurgia estètica a les façanes...
Sinó us ho creieu, mireu per l'altra banda: a part dels baixos comercials, els pisos són antics, deixats, vells i decrètpis.
Una bona recomanació. Volto massa pel model real i quan miro l'altra ciutat només se m'acut comptar ànecs. Dissabte, però, vaig llegir el Sàpiens assegut a la Devesa. Encara em podré salvar!
M'encanta la Girona imaginària.
Hola, t'he conegut a través de les degustacions de'n Tibau.
M'ha agradat el teu bloc, i amb el teu permís, m'hi aniré passejant...
Bohemi, nosaltres hi vam ser el diumenge! (Però amb el Periódico, que donaven el disc dels Queen)
Laie, passa quan vulguis 
Una altra manera de veure la ciutat... pura poesia.
Encantada de conèixer-te, suposo que es va notar :D
Hola Litus. T'he atorgat el Premi Art i pico, que va circulant per la Xarxa. Si vols saber de què va entra al meu bloc
Molt bo aquest post. Per a mi parla dels límits de la realitat. Les cases, el seu reflex al riu, la poesia que crea encara una altra ciutat. Els límits. Sí, és difícil definir-los. Quina ciutat és més real? No sé si cal tampoc aclarir-ho, potser és millor triar-les totes com espais on viure,
No importa per on la miris, la màgia de la ciutat t'enganxa.
Gràcies Raquel! Però ara mateix no tinc temps ni d'escriure 
Genial. Senzillament genial.
Commenting by HaloScan
