|
|
|
Quan arriba l'agost, ja des de petita, sempre m'ha fet l'efecte que, a l'aire, s'hi respira l'abandó d'una rutina que vagareja com un fantasma pels carrers deserts buscant víctimes d'hores i horaris... Que la ment abaixa les persianes perquè no hi entri la calor i l'engranatge del món s'alenteix per complir únicament amb els serveis mínims d'una vaga que durarà fins a l'inici d'un setembre mandrós. |
|
|
Commenting by HaloScan |