"Comença amb la celebració del títol de Mèxic: bossa nova i fútbol. T'agradarà."
No diré que hagués una molt directa relació de causa-efecte però la veritat és que quan aquella noia em va regalar aquell LP amb color de fons blau fosquet, vaig saber que allò nostre podia quallar en alguna cosa, je je
Méxic 70 va ser una cosa molt gran, sí, i Brasil a part, la semis de Italia-Alemanya va ser una explosiva barreja de fútbol i "pechocalentura" com poques vegades he vist mai més.
Després ja va venir tot el demés, des de Cruyff (ella, encara innocent, l'anomenava "escrufi") a Iniesta.
Cert, cert, semifilosofies a part, el fútbol es una part de les nostres vides: emoció i emocions.
Abans de entrar aquí i veure el teu post he penjat això a Can Jordi Soler:
http://www.youtube.com/watch?v=r...h?
v=rnz_JiPFKBA
Una bona setmana per tota aquesta moguda. Música i fútbol casen bé.
No diré que hi hagués
M'escoltaré el pugrama dimecres tarda, per relaxar-me.
Però no puc deixar de comentar sentències tan lapidàries i tan plenes de savoir vivre com la de l'altre dia: instal·lat ja dins les seves alpargatas, un entra en el seu petit mon de confortabilitats domèstiques. Un mon gris, quotidià, corrent, fins i tot si tu vols, mesquí. -i és que ¿no és també fins el més putrefacte dels nius de rates de claveguera, una entranyable llar per algú? ¿un home sweet home?
Oooooooooooh! Quant cert! I com més bruta i ronyosa, més llar! Al capdevall, no és la nostra merda, la nostra pols, els nostres plats bruts, els nostres llençols que fa 2 anys que no canviem i que com més asquerosos més comfortables?
Qui pot negar tantísima veritat?
Home sweet home. La nostra petita propietat privada. EL més important, senscapdubte!
@Joan
OOOooohhh! ES-PEC-TA-CU-LAR! ¿¿m’estas dient que la teva dóna et va regalar el mític “en la fusa” el 1970 ?? me se caen las lágrimas... ostras, ho trobo molt gran aixó... és un dels meus discs preferits. El vaig descobrir +/- el ’87 quan un amic va punxar “samba da rosa” en un programa de ràdio que feiem junts. Vaig quedar severament impactat, va ser la meva porta a la música brasilera i la saudade. Més tard vaig heredar de mon tiet el vinil del segón concert, el del 71, el de la tapa vermellosa, i finalment va caure el doble pack en CD. I encara més tard, “samba da rosa” va sonar al meu casament hehe. Aquest disc (bé, pack de dos discs, de fet) sempre m’han semblat mítics, i l’ambient com es va enregistrar segur que hi té a veure: “Fueron dos sesiones nocturnas que finalizaron con las primeras luces del día, totalizando 16 horas de trabajo en un ambiente de bohemia, de gran cordialidad; donde no faltaron los elementos primordiales: botellas de whisky y mujeres bonitas”. Per si t’interessa, una referència , i una altra .
En quant al mundial ’70, encara em faltaven uns 4 mesos per sortir de forat...
@Rai
Hehe, excel•lent decissió lo de deixar-lo pel dimecres, cal etxar mano de tot, no? Si una cosa ha funcionat no la canvis...
Efectivament, poques coses ens són més íntimes i pròpies que la nostra pròpia merda. (hmmm ara que hi caic, fins i tot en el sentit més escatològic, ¿coñ, que no ens currem nosaltres mateixos tot el procés biològic?).
Hehe potser és per això que recordem amb tant de carinyo íntim i personal els pisos d’estudiant per on hem passat...
Això mateix, Towers, això es el que volia dir, je je.
Jo crec que aquell disc va acabar de donar la empenta definitiva de la música brasileira (en sentit ampli) a la modernitat i a aquella mena de "fusió" que havía començat amb Getz, Gilberto, Jobim, Baden Powell i tota aquella gent.
A qui no li agrada aquesta música?
només a nuñistes ressentits com Rai 
Ets gran catalino!
un petó musiqueru per tu.
OOoooohhhhh
TOOOOOOOWEEEEEERSSSSS!!!
El purugrama va donar bona sort?
Besoootes smuacks smuackss nyam!
Estoooo
Que la selecció és fabulous (as usual), a part de la primera que de poc em fa autoamputar-me les orelles i tal, però wenu, ja saps que t'ho perdono tot, jajajjaa
Si em poses los sencillos i la casa azul no puc deixar de babejar
besoootes més
Kimet fried xiken! torero-torero-torero!
Lula mi amolsitopielcanela, la xampions no se si va ser el purugama, vaig fer un tal cocktel de sortilegis, supersticions i tal, que a saber quin va funcionar o si una es va anular amb l'altra o què...
com sempre encantadissim de tus besazos i de que t'hagin molat les cançonetes, pelin radical et veig amb la primera, se ve a la legua que tens ànima de vangog. (vols dir la brasilenyo-axiloutada? la veritat és que la vaig posar molt traida a contrapelo hehe)
Commenting by HaloScan
