@Roy & Lula
Jo els hi tinc molt carinyu als Dr Calypso. Fa anys van tocar a Cambrils per un St. Pere a la mateixa platja a les tantes de la nit, i hi havia tan poca penya que abans de començar vam estar xerrant una estoneta (fins em van signar el CD de Barbarossa Platz"). Molt enrollats i simpàtics... A més tenen cançons molt xules ("sen's pixen a sobre i diuen que plou")
Quin post més gran, Towers, quin post més gran!
Em quedo sense paraules... la música, excel.lent.
Nano, t'has superat a tu mateix! Châpeau!
FFF... a qui sinó Towers, a altes hores de la matinada, escoltant èpicament Medina Azahara (per primer cop), fff, això no ho escriuria al meu blog, tu m'entens, vaig mig cego, i els sentiments m'embarguen bojos, els sentiments de culpabilitat, la vaig deixar perdre amb total consciència una nit d'agost, i constanment crec que és ella la que hauria d'estar al meu costat, però jo sempre que dic t'estimo ho dic de tot cor, però res no concorda amb les pautes, és a dir, no és mala fe, és un descontrol emocional que no sé on em porta i pateixo, i fa patir, i lo pitjor és que no en trobo mai la resposta, i quan escrigui la carta, potser l'endemà en reneguo i això no és vida, però tu m'entens oi? Bla blabloa bnaonaña però qui la passa la meva angoixa sinó jo mentre tal, i això no acaba mai... no crec que sigui tan simple com volguer sempre el què no tens, NO POT SER TAN SIMPLE
Cony J encanatat, gran no se, però llarga vaya que sí. Lo que te no fer programa durant 2 setmanes, que pots acumular material
@eres
1r Punt, Medina Azahara!! patidifuso me dejas...
2n Punt, jo crec que sí, que tot és tan simple com voler el que no tens. Se li diu ambició i és l'equivalent humà al procès de sel·lecció natural. És lo que ens ha fer arribar a la lluna i descobrir el donuts de xocolata. La penicilina i els forns crematoris, el 4-3-3 i la pornografia. De mon pare n'he tret bàsicament tres coses: el no voler assemblar-me a ell, el principi de "qui fa tot el que pot no està obligat a més", i el de "no es pot tenir tot". Hi ha qui diu: "Som astronautes i volem les estrelles". Voler les estrelles? per a què? si la seva temperatura ens acabarà fonent, com "palomilles" atretes per una bombeta en una clara nit d'agost...
Molta sort... (en l'amor i sobretot en la ressaca)
No he llegit el post però el comment del Red em deixa tb fora de joc.
Medina Azahara.... el que hem d'arribar a confesar... anyway, tots tenim un costat fosc, n'hi ha que en tenim més d'un
Red, et falta temps, citaré Vizinczey : Ya verás cómo el amor no dura y que es posible querer a más de una persona al mismo tiempo.... esa idea de que sólo se puede querer a una persona es lo que confunde a la mayoría de la gente.
Besotess!!!
Towers, t'escolto i et comento tonight
Uffffff
Amb el que dius... si no estigués perdudament boja pel Lynch, ara ja m'hi hauria tornat...
Desprès em plantes el Nick Cave, ara que portava uns dies re-escoltant les murder ballads...
No recordo haver perdut mai ningú, potser m'han perdut a mi, no m'hi he parat a pensar-ho mai, suposo que no m'importa massa, i no he escrit cartes d'amor... potser alguna sui generis, algun e-mail pervers, algun comment mal dirigit....
Tampoc m'ha passat mai de fer-me amiga d'algú per lligar-me'l i que s'enamori d'una altra...
Osti, no m'ha passat mai res!!
joer, towers, t'estic escoltant per primera vegada. espectacular, acollonant.
Aaaalaaa Lulaaa, "no m'ha passat mai res"! Mentirosilla... traes pinta de llevar el fire walking with you, fijo 
Nogenysmenys (¿¡!?), lo de fer-se amic de la tia que ens mola i que ella s’acabi enrotllant amb un altre tio (el nostre millor amic en el pitjor dels casos) és un comentari masclista, quisir un paradigma, un mite masculí, i no sabria si també és aplicable a les ties...
@Hombre El10!! lujazo i gustazo, encantat que et passis, i que et moli. Pos ja ho saps, aquí cada divendres (o cuasi cada) en directe, suitiurself, es poden posar els peus damunt la taula i pillar birres...
Ñññio, m'ha sortit un 'nonimo
No és un tòpic, només cal triar l'amic equivocat, i esperar... jejeje lo demés ve rodant, però per sort fa anys que he deixat de practicar el masoquisme...(almenos en aquesta vertent...^^)
divendres a les 11 es complicat, per la parenta
pero si et puc escoltar com avui, llegint el teu i altres blog amb el programa de fons, dilluns al migdia que es quan estic sol i tranquil a casa, aqui estarem.
he passat molt bona estona, espectacular, en serio.
Un plaer acompanyar-te, com sempre.
Hi ha una certa -¿per moda?- revifalla literària en publicar reculls de cartes, de cartes mai escrites per ser publicades, com buscant alló que de més íntim tenim tots plegats, pobrets animalons. Jo crec -avui, demá no ho sé- que en realitat escriure es mentir, poc o molt, o al menys fer-nos una realitat a la nostra mida en la que poguem mourens una mica més confortablement i en pau amb nosaltres mateixos i en les nostres particulars dèries. Mentim tanmateix als Diaris que algú fa, pot ser més pel que callen que pel que diuen.
Som tan febles....
Jo també he comprat llibres per la seva cromática i fins i tot també pel titol. Recordo un, "El Tiempo de las anémonas", del que no recordo absolutament res del contingut però que segueixo guardant perquè sento que
m'acompanya. ¿Saps que "La Cua de Palla" torna a publicar? Format més modernillo, però aixó si, mantenint el códig Kodak fosc-negre sobre groc. Jo vaig aprendre a estimar Hammett amb aquella "La Cua" d'en Pedrolo.
“Pànic a no estar a la teva alçada", dius que deia l'Enric. Un clàssic. D'estudiant vaig coneixer a una noia maca, més aviat simpática i amb tots els encants, encara que una mica superficial i distant, com de plexiglás. No se li coneixien amorios i tothom donava per sentat que els tenia amb no se sabia qui. Un misteri. Un dia una amiga seva em va explicar que aquesta mujer 10 es passava les festes a casa perquè tothom creia que diria no a qualsevol proposició fins i tot honesta perquè de tot això anava sobrada, la pobreta anegueta guapa.
@red
nono, si no cal ni que sigui l'amic equivocat: pot ser -i de fet sol ser- el teu millor amic... de fet, a la meva penya no recordo que mai ningú es barallés per la mateixa tia, més aviat anaven passant d'un a altre així sense pla premeditat, com el caure de les fulles a la tardor.
@el10
hehe, no si lo d'"en directe" era un dir, de fet no se ni si funciona l'enllaç amb l'emissora per escoltar en viu. El programa el faig en directe pero el post + mp3 l'acostumo a penjar el dissbte-diumenge i aquí es queden. Ronda pagada, crac!
@Joan
ja veus que em vaig decantar pel tema posta, ara falta la lírica italiana...
No sabia la revifalla aquesta dels epistolaris, d'això només he llegit les cartes del Calders a la seva dona (per cert el qui ens va casar en va llegir una a la cerimònia) i no em va fer ni fred ni calor, i en canvi en els contes el trobo brutal, un dels autors que més ha influït: diria que Monzó, Pàmies i tots els contistes en general són d'alguna manera "fills" seus.
Jo també reivindico la mentida quan un escriu, al blog del Casciari hi diu coses interessants sobre això... "la veritat us farà lliures" pssi però amb matisos: un excès de veritat el que ens fa és tius antisocials als que la resta no vol viure ni en pintura.
A mi el Hammett me'l va ensenyar La Caixa, amb aquell doble volum que van ragalar en algun punt dels 80's d' "el halcón maltés" + "el sueño eterno" de DH&Chandler + un pròleg magnífic sobre la novela negra + fotos de les 2 pelis del Houston amb la Bacall + sí, ell, el més gran, Bogard. Rellegeixo tot el lot i em dic ¿¿¿però es pot demanar més en un llibre??? i a partir d'aquí vaig passar a la cua de palla.
Lo de la noia 10... acollonant
Aquest jardí cada cop floreix més...
por sierto sañó lucutó
anaquet serjio macarróf el cunec d´algo?
com que me fa grima de llachí el nom de la ceba bunica cansó.
miri que el titul és com una puntada a las mandunguillas.achò de color en el blanco a busté li agrardarà molt però a mi per aquet titul no me fa cap de gràsia. ¿save?
xeri, jeje nono és un tipus de fiar Argentí trasplantat els 70's a BCN, crec que viu per les rambles, si fins i tot ha sortit algun cop en algun Buenafuente... si no el coneix, faci'm cas i tasti'l
no té perdó que parlant de postals no posara aquell temaaaaaassssssso dels Shocking Blue, SEND ME A POSTCARD
Commenting by HaloScan
