Són les 3:18, falten una hora i 12 minuts pels Lakers, moment ideal per no moure'm del llit, i tragar-me el programa sense distraccions de pe a pa, que és com s'ha de fer... Mehldau és el culpable del meu pianisme, i per tant, de bona part de la meva vida... bones nits mestre!
Aquestos sats? de ràbia continguda, coletilla de boomerang....
Ara ho entenc tot, després d'aquesta incòmode i desagradable confessió, dantesc epíleg d'una petita sèrie de fotogrames groguencs, decadents i de díficil digestió... a més, això d'anar parlant sobre les cançons, frenant lo just per deixar respirar la història, fa que flueixi l'atmosfera de manera perfectament seguible per algú amb dèficit de concentració com jo.... 
Segueixo (he aprofitat el paron del You see... we'll come to this latter" per fer parada i fonda, repostaje, desfragmentamenta i coment)
No sóc gaire del Roger Mas, però aquests cants "religiosos", els mantres, i l'atmosfera del tema, són molt bèsties... aplaudiments! Que gran!!!
A les tanques i el bestiar se m'ha tallat, i ha passat al següent post... :-(
Intentaré no dormir-me mentre espero els Lakers! Bona nit mestre!
jopeta el Red....
Towers, que hi ha premi al primer comentador? o bé al més comentador???
Sóc un fan del Brad Mehldau, i més concretament del seu "live in Tokyo", on es casca a piano una versió del "Paranoid Android" dels Radiohead que posa els pels de punta.
De la resta de selecció musical, una curiositat: als temps de la Uni, em vaig passar les hores d'estudi de Macro-I treient "a pel" la lletra del "It's the end of the world (as we know it)" dels REM en lloc de fotre els exercicis de l'assignatura: va ser a la biblioteca d'Econòmiques i jo duia la gravació en un Walkman. Obviament, no eren temps ni de Google ni de iPods...
Guau ! sublim elecció en aquest pupurri entre Roger Mas ( que va a més ) i REM ( el "its the end of the world as we know it" m'ha arribat al cor...-infravalorada cançó-), i Go-Betwens . Sempre m'ha agradat la barreja (Titani ?), la fusió ( el nou de la Dharma ? -BRUTAL-), el que no sabía era que el teu blog és tota una referència, renoi! el que aprent un llegin-te !!!. Siau !!
Benu, per fí l'he escoltat!
Només coneixia els R.E.M., sóc molt inculta, jo.
Gran post.
Em fa llàstima el pobre George, crec que no s'havia menjat mai un torrat.
I segurament li agradaves tu i li vas trencar el cor.
Mola lu de la desaparició, jo tb hi crec. Penso que encara falten algunes generacions i que no hi arribaré, en tot cas esperaria no sobreviure.
Besotes!!!
@tutti
dissabte de router desconfigurat. Hores senceres perdudes amb timofònica, deseperació, emprenyament i tal, l'agonia serà llarga barruntu, de fet connecto gorrejant xarxa d'un veí. Però la cabrona se m'escapa...
Del meu recentíssim descobriment del Mehldau en té la cula en Red Pèrill, l'home que toca totes les tecles.
Red, sense tu el Titànic se iria a pique amb molta menys classe i dignitat, qual vulgar patrullera enfonsada en exercicis de tir...
Lo de matinar pels Lakers t'honra, jo hores d'ara no ho faria ni pel FCBCN
@J
Ja dic que el Mehldau l'acabo de descobrir ara mateix, però brutal. A l'últim disc hi ha unes versions impressionants del Black sun dels Nirvana i s/tot del Wonderwall dels Oasis (la volia posar però ja no em cabia).
I je, quina gràcia, Macro I, Micro, econometria, Direcció Financera I... la quantitat de merda inútil i imfumable que mos vam haver de tragar? ¿et va tocar el farsant del números borrosos Gil-Aluja i tota seva família? brrr gallina de piel...
gran lo de treure a pèl les lletres! jo encara tinc en plan reliquia fotocopies (de fotocopies de fotocopies de fotocopies...) d'un fanzine amb les primeres lletres de New Order (que expressament es negaven a posar les lletres a les fundes pq "no es pot separar la música de les lletres"). Un tresor en el seu temps...
@Orbi
coincideixo amb tu: jo tampoc sabia que aquest és un blog de referència. Em temo però, que t'han informat malament...
el "the end of the world" magrada per la cançó i anava que ni pintat pel text, a més originariament volia posar un parell o 3 de cançons del nou de REM, que diuen que està tannn bé. Això era el plan original, llavors reescoltant l'Accelerate... home sí, ta bé, més que res l'estribillo de Man Size Wreath (però tampoc m'acaba d'entrar rodona). Total, que escoltant seguides l'antiga i la nova... como que queden una mica retrats.
@Lula, ostis, pos dels d'avui et recomano el Barry Adamson, crec que fa per tu. Cançons d'habitació d'hotel en película de gangsters dels 50's. Històries amb un punt de turbulentes i tal. A més era un Bad Seed de Mr Cave...
Lo de la fi del món... a saber ni com ni perquè. Lo segur és que serà en prime-time, transmès per la tele, i patrocinat per Moviestar o Cocacola.
It's the end of the world, juntament amb Star 69 són les meves prefes (dels R.E.M)
què passa, que no es pot ser rareta???
Lula, ser rareta dona un toc d'estil i distinció molt a joc amb el programa... però vaya, como que el que t'agradi it's the end of the world més que raro, és de lo més lògic: a mi també és una de les que em mola més (i a més crec recordar que va ser una de les primeres que vaig escoltar en format CD).
Aquí, un altre vell mehldauero. Fredot pero una gran companyia. Durant un temps, i treballant de viatje, m'anava sempre al llit amb De la Morena i em dormia escoltant el seu Day is Done mentre pensava com entrar-li al cabró amb el que tenía que entrevistar-me el dia següent.
No sóc massa catastrofista del tipus de repente y se acabó sino que més aviat creo que això s'anirà extingint a poc a poc, així com embolicats entre gasos o alguna conya climàtica. O d'avorriment, ves a saber.
A mi els patidors tipus George em fan gràcia un temps però acaben sent una desgràcia tenir-los al costat.
En els 80' corría pels ambients jazzeros de BCN i Terrassa un altre Jordi, Jordi Rossy, qui desprès va passar a USA i va tocar la bateria amb Mehldau en aquella gran serie de "The Art Of The Trio". Venía de la trompeta, va tocar la batería i ara que em sembla que torna a ser per aquí, li fot al piano. Un home orquestra. Es impressionant la quantitat de gent bona que tenim i que per fer el que volen estan com amagadets.
Per cert, en els 80' l'havia vist en algún cutre-local amb un grup que es deia "Onix", gran vi de la Coop. de Gratallops (el Fussió).
A reveure, Towers.
hehe, anda que no m'he xupat Delamorenas també, (ppis-mitjans 90's). Curiosa la mania que tenim aquí al "frontismo", a transcendalitzar fins l'extrem de la violència coses en principi només per passar el rato, Butanito-Delamorena, Tomatismo, GranHermanismo, Joslito-Belmonte... per cert i lligant amb Joserra, un dels meus programes favorits top ever era el de toros del Manolo Molés, de despres del Delamorena.
Lo de la pedrera Jazz de BCN sembla que sí, deu ser cosa del Montoliu i la Feliu . Per cert em va sorprerendre a Hanna y sus hermanas, una escena del WA en una tenda de discs remenant, que tota la escena surt bastant en primer pla una portada d'un disc del Montoliu... no semblava massa casualitat...
oluais a pleixer!
a, i lo del vi de la Coop de Gratallops (tan espès que es pot mastegar), no fa tants anys que en pillavem a garrafes a granel per fer calimotxos rotllo calçotades o anar a menjar la mona. Ara, si no te'l fots en copa de diseny i vestit d'etiqueta (previ passada de VISA) et poden crucificar...
La cantera de jazz de BCN està creixent enormement, tinc la sort de conèixer uns quants... i sense anar més lluny, el fill del Rossy, fot boletes amb la trompeta amb 12 anys (i amb gent de calibre) El Rossy ara toca el piano si, amb un estil molt particular que recorda una mica a Monk... crec que no he sentit mai ningú tocar així de bé la bateria...
¡Oju!, ara el vi de la Coop en ampolla ja no es mastega, Towers, es paladeja (¡ooolé!). Segueixen fent garrafetes de 5 l. a granel, però.
Ja fa uns 10 anys que hem agafat amb la dona i una parella d'amics el costum de fer dues escapades/any de carregades gastronòmiques pel Priorat. Sempre el mateix: carregada de vi/vinagre entre les Coops de Gratallops i Capçanes, i d'oli/olives a la de Sant Jaume, a Ulldemolins, sopar i una torradora controlada a El Cairat o L'Aspic, a Falset, nit descontrolada al Sport, mati següent una mica de cultureta per la zona i cap a casa.
Red,
En els 60/70', els quatre pirats que ens agradava el jazz pràcticament només teníem com a local les "catacumbes" del vell Jamboree. Quan a locals tampoc sembla que la cosa hagi millorat molt. Aixó sí, quan el 71 o 72 Monk i Gillespie van fer un Palau, estava plé de corbates i senyorones. Quan a la sortida hi havien uns quants "guerrilleros de Cristo Rey" de plantilla cridant ¡rojos! i coses així, no s'ho creien. 
I en l'escena aquella de Hanna i la tenda de discs, vaig llegir en algún lloc que allò era un "guiñu" d'Allen per ensenyar la "seva" tenda i alguns dels "seus" preferits. Em va sonar raro que estigués llavors tan al tanto del que feia el Tete però mira, feia gràcia.
El jazz és i casi bé et diria que ha de ser underground, tot el què es converteix en cultura de masses corre el risc de ser prostituït... Això si, ara acostumem a tenir sort en quant els bolos, vull dir que acostumes a tenir oportunitats de veure els bons músics per aqui... Barcelona els agrada molt, inclús per viure
@Joan
amb la colla també fem aquest recorregut... els diumenges amb moto. (sense torradora, clar). A l'Sport s'hi va casar mon cunyat.
Lo dels guerrillerus de Cristo Rei... pagaria per veure-ho .Apostaria que algun grapadet deuen haver acabat a les llistes del PP, PSC, CiU...
@red
per BCN... o per Igualada
en lo de underground... disenteixo. El duende és irrespective de la forma. Si hi ha màgia és igual si sello independent o Major, si 4-3-3 o 4-4-2, si cinema de gènere o d'art i assaig...
D'acord amb aixó del duende i la forma. La massificació de lo bó sempre es bó, i no ha de fer por.
No sé, potser per això m'agraden tant -especialment en el terreny cultural- aquestes corrents tipus tres tenores que fan una mica el paper de cuña per incorporar a tothom a lo bueno, sigui el que sigui, tant me fot, i a partir d'aquí campi qui pugui. ¿Que desprès vindrán les discusions entre puristes i "comercials"? ¿Que alguns es prostituirán? Doncs bueno, ancha es Castilla i que cadascun es situi on vulgui. Com deien aquells: Dios reconocerá a los suyos.
Ha de correr l'aire. A mi, escoltar el "Boig per tu" en un xiringuito d'una plaçeta a Santa Cruz de Tenerife, i veure que el xicot veneçolá que portava allò tenia varios CD de Sau i que es coneixia totes les seves cançons, m'emociona.
Fa uns dies la meva filla va veure aquella peli d'en Kusturica, Gato negro Gato blanco, i ara va esperitada baixant-se música d'aquest tipus i que fot tant soroll. Doncs bueno.
Un plaer, Red i Towers.
Que bó es el Siurana, Towers, però que bó...
Assumeixo que parles de l'oli DO Siurana. Concrepo ABSOLUTAMENT. Brutal. "or líquid" li diuen. Soc un fanàtic de l'oli nou, encara tèrbol i no precipitat, dens, i sobretot amb aquell aroma tan característic... Impactant.
Al meu poble fan la festa de l'oli (nou) a principis de desembre, amb les primeres premsades. Ens en pillem 3 garrafes de 5 lítres per tot l'any.
Si t'agrada l'oli nou, aquest tan dens i aromàtic, un consell: encara que sigui recent premsat, amb el temps s'oxida i perd l'aroma i la terbolesa, es torna més transparent. Si en vols conservar com el principi, guarda'n en ampolletes petites (50-100 cc ja fa) i posa-les al congelador, i així pots tornar a tenir oli nou a mig estiu...
mmmmmmmmm
Prenc nota.
de màquina d´aquestes dels hospis o servit per un inútil que fot gairebé mig got de café?
has provat el café de la marca becerol´s & association?
has provat el canals i nubiola grapa? ja sabeu, és baratet però por lo menos és qualitat i tradisió
i com diu la cansuneta
ara vé nadal, farem xerinoool.laaa brindarem tots amb riqueelme i savioolaaaa
loqualu? Miliu tiu, em deixes desconcertat-descafeinat... encara que et diré que sobre cafés tinc tant criteri com l'Eusebio. Amb dir-te que esmorzo cada dia amb Nescafé...
I el cava tampoc em motiva, de fat masses copes de Canals & Saviola em fan venir mal de cap i ganes de trallar...
Saludus!!
Una època que treballava en un puesto amb Catalunya Ràdio, vaig arribar a estar molt fins aalc collons dels mateixos anuncis, i en recordo 2: Canais i Nuviola i no sé què de palau de Plegamans... Grupassa ja era un altre nivell, fora de concurs... Un plaer xatos
Si vol vendreee vostéee, el seu pis al compta-aaat, viiingui a SASIIII, que li serà més fàaacil… Som SASI!
Tio, no has comentat l'últim post! pensava que és d'aquells que et molen cacho, i ara no em trec el quid de sobre Record de coments aqui eh! jejeje
Red... molt lleig això de pidolar que es passin per casa teva....
guapu!!
TOWWERSSSSS
jo es que soc de lletres
Buenu no, soc de ciències però el que jo realment hauria volgut ser en aquesta vida és ser de lletres.
És lo que hauria donat sentit a la vida, a l'univers i a tot el demès
ON ESTAVES VA 12/13 ANYS?!?!?!?
@ Lula: Ara ploro 
(jó, és que em va fer molta ilu aquell post, feia temps que no me'n sortia un així...)
XD
RED... no ploris, sigues un home!!!
Es catxondeiu...
No li has de pidolar al Towers que passi
El teu post és brillant, ja t'ho dic aquí, crec que allà tb ho he fet.
Cal que flagelis al Towers!!!
XDDDD flajelar en Towers? Ca, home ca, un tio que em posa a la ràdioooo... jejeje
Commenting by HaloScan
