@Joan
Momentazo espiritual a Smirna, lo del video. Gallina de piel ja de per si, què dir doncs amb la recargolació intrínseca prèvia a qualsevol Barça-Madrid...
Disculpa el retard en la resposta, però preferia esperar-me al pugrama d'ahir. Potser "hi toca de ple" és massa, però algo hi ha, algo hi ha...
Fugir fugir... No puc estar en millor moment per a llegir i rellegir i escoltar aquest programa i el dels trens i els vaixells i els avions i els comiats. I el cas és que en el fons per damunt de qualsevol viatge o exòtic paradís que m'espere res adore més que ma casa (però no les cases que he tingut fins ara, de lloguer i poc meues, amb dates de caducitat establertes, apartaments als que no valia la pena penjar cap foto perquè en pocs mesos els abandonaria), eixa casa que encara no tinc però que espere tindre prompter qui sap a quin lloc, i posar-me les pantufles i tirar-me al sofà. Eixe plaer no és comparable a res.
Towersssss
Aquest estiu alpargates amb mega taconazo & platform... UAUUUUUUUU
BTW, se sent una mica raru, un txxxaassshhh de tant en tant i tal
Besooootes i copes... 
@comptessa, crec que lo de les alpargatas és un estat mental. A més a mi sempre m'ha tirat el sedenterisme, viatjar em fa presa. I amb tot m'encanta com els noms exòtics exciten la ment...
@Lulyiaa!! asín me gusta: arreglá pero informal. Tst, oju que aquesta idea de les alpargatas-tacó d'agulla, ben portada et pot fer rica...
Lu que se sent malament és que un dels reproductors de CD estava esconyat i a cada tant feia el soroll aquests xfdghhsxshfgg. Yo no envié mis naves a luchar contra la tecnologia...
"tst! camarero! tres copazos!" 
"Alpargates mentals". Ets un poeta-mag dels conceptes, Towers. Bien.
I cert, cert, tremenda la capacitat del coco per agafar-nos al que faci falta per tal d'emocionar-nos una mica. Diuen de la música i dels olors, ¿però i els noms?, els sencills noms, tan al abast de tothom... Ah, material sensible.
L'estiu del 96, i després d'aquella hombrada del Numancia a la Copa, un dia la meva dona va fer-me reflexionar que no haviem estat mai a Soria i que si no feiem un cop de cap mai hi aniriem. ¿Ein?, vaig fer, però després, i per mor de la pax familiar, vam quedar que ella montaría alguna cosa. Al dia següent em va donar un dinA4 encapçalat per un espléndid: "La Ruta del Douro", i després una rutilla que sortia de Soria i anava reseguint el riu per Aranda del Duero, Peñafiel, Tordesillas, Toro i Zamora fins arribar a la frontera amb Portugal, amb alguns detalls de les coses a veure. Vam fer la ruta i va ser una gran setmana: natura, Machado, pedres i Juana la Loca, bon jalar i bon beure...i aquell reconfortant sentiment de ser més viatger que turista.
Sempre he sospitat que aquell titulat va ser decisiu per decidir-nos: Ruta+Douro eren irresistibles.
I tantes vocals...
Fa uns anys van obrir a Girona una tenda amb el nom de Samarkanda, a la Plaça de L'Oli, a dues passes de la Rambla. Impressionant. Sempre que anem a Girona hi passem. L'aparador es aclaparador. Ah, els aparadors... I el que hi a dintre, clar. Gairebé tot caríssim, pero val la pena entrar-hi una estoneta.
http://img223.imageshack.us/
img2...anda9726098.jpg
La web:
http://samarkandagirona.com/
Samarkanda, Girona, Almoster, Barcelona....
Ah, les irresistibles vocals....
Joan, un luju els teus coments. Exactament el rotllo aquest "ruta del douro" era la idea. A banda que a sonoridade do portuguesh és que m'encanta (hehe per cert que ara sempre que escolto portugués em ve al cap allò teu dels homes amb bigoti que ploren).
Girona la tinc molt poc tractada, però em sembla una passada. Si la meva dóna veu això de Samarkanda hauriem d'anar-hi en camió... (BTW, ¿erase un hombre a una camara pegado? menudu arxiu fotogràfic deus tenir hehe)
Haurieu de fer un dissabte de primavera per la Girona històrica.
Val mooolt la pena, Towers.
Y Samarkanda apart
Abans de les digitals no en feia mai.
Ara, des que en tinc i la meva filla petita m'ha "embaucat", quan anem per ahí la porto sempre a la butxaca dels pantalons i faig fotos de gairebé tot allò que m'agrada o em sorprèn:
A un xiringuito del Passeig de La Concha, una señora portava un molt bonic anell:
http://img190.imageshack.us/img1...85/
136copia.jpg
Al Mercat Central de València les anguiles eren per tot arreu:
http://img36.imageshack.us/img36...56/
dscn0517.jpg
Un restaurant, a Eivissa, preciòs i on vam dinar de conya:
http://img36.imageshack.us/img36...56/
dscn0517.jpg
Chillida Leku, cultureta en un entorn meravellós:
http://img35.imageshack.us/
img35...hillidaleku.jpg
Jo creia que aquesta pejiguera em duraria poc, però mira. La meva dona diu que tinc massa temps i que qui no te feina el gat pentina, je je
No, la d'Eivissa era aquesta:
http://img20.imageshack.us/
img20...issalabrasa.jpg
Lo dicho: tinc massa temps i el coche al taller, je je
¿lu del autobus a Lesseps? brrr com a motorista/ciclista no se quins són els pitjors, si taxistes, camioners o autobuseros... ops, espera, sí, que ho se: els tuneaos.
M'agrada això de les teves fotos: retrats de la quotidianitat personal producte de l'observació del mon. Fijo que si els naturalistes francesos haguessin viscut ara, anirien fent fotos compulsivament amb mòbils a les sortides del metro en hora punta...
i lo de pentinar el gat, he, ja pots pentinar-lo ja... avui mateix a la feina s'ha acomiadat un que es jubila. "paciència que ja us falta un dia menys" ens ha escrit en un correu. Fale, Tots els de la meva quinta hem estat d'acord que ens tocara pringar fins els 80 anys...
Commenting by HaloScan
