It Don't Mean a Thing (If It Ain't Got That Swing) b'ra b'dhra b'ra b'dhra!! b'ra b'dhra!!
http://es.youtube.com/watch?v=L1...h?
v=L1CI9sPzDFU
"b'ra b'dhra b'ra b'dhra!! b'ra b'dhra" ei, que al google no em surt cap traductor de bravaduià!
Towers....
Te passa res greu? Espero que només sigui un moment paranoia...
Ja saps el que es diu, passi el que passi, mai passa res.
Enyoro la teva veu, vinga!
Suggerències... mmmm... què tal això:
Space is big. You just won't believe how vastly, hugely, mind- bogglingly big it is. I mean, you may think it's a long way down the road to the chemist's, but that's just peanuts to space.
Douglas Adams,
The Hitchhiker's Guide to the Galaxy
Aix... petons, que m'havia oblidat
Petons interestelars!!!
nono queva, res nasoluto, allò de no poder ser a dos llocs al mateix temps, la típca "Disfunció d'agenda".
M'apunto presto la suggerència, agraeixo la floreta de la veu (apunta't una de barra lliure), i deixo avís que a la ràdio divendres que ve fem pont, ço que no hi haurà la programació habitual ni per tant el Jardí, així que caurà el segon mp3-llangonissa consecutiu.
Gràcies a Tutatis que faré pont i cura de desintoxicació d'intenné, i no me n'adonaré....
Dios!!
La Lula Jr està cantant el Bisbal...
què he fet Senyor xq em tortureu així????
Dues bones opcions les que planteges. No son excluients, ¿oi?. Em quedo amb les dues. Tens per dos bons programes amb contingut.
Les "cartes". ¡Uf! Tremenda cosa. Literari i musicalment. Cartes que fan mal o que et fan tocar el cel, cartes perdudes, d'altres rebudes tard quan ja no hi ha res a fer, les rebregades per mil vegades llegides i les llençades a la paperera sense llegir-les.....
"T'estimo", "el seu fill es mort", "ets un fill de puta", amb aquell valor afegit de tot alló que es escrit, del permanent.... Ahí queda eso.
Potser algún dia deixarà d'haber-hi cartes i escriurem "cartes", així, amb cometes, com quan ens referim a un concepte més que a una realitat.
Quan a la lirisme italiá dels 60' m'agradará veure que en dius. La he viscuda de jovenet i sempre m'agradat. Pot coexistir amb tota la resta. De fet, coexistir ja vol dir aixó i passa amb gairebé tot, ¿no?.
Música i cine (també desaparegut en comabat) italians del 60', i la Fiat, van tornar a posar Italia al mapa.
En els reculls/barrechas que tots tenim a l'ordinador per anar escoltant mentre ens dediquem a les nostres pejigueres, sempre hi tinc algunes italianes. Jo sóc molt de la Vanoni, entre altres. I de cançó segueixo escoltant "Amore disperato" (Mina-Lucio Dalla), també entre moltes altres.
¿Suggeriments? Com que fa poc que et segueixo potser ja ho has tocat, però per mi et diria:
- Kerouac i la 66: Literatura, cine y música de "malditos".
- Fado: La tristesa del Imperi perdut cantada per gent amb bigoti.
@Lula, tema bisbal: no el trobo preucupant per a) ja va bé una mica de varietat (¿no estas fins dalt de tot que canti a toteshores "elgegantdelpiaraballa..") i b) "tots tenim un passat" (en el meu p.ex hi ha el Mike Olfield puaj-puaj), ¿li treuras a ella el seu dret (i la teva satisfacció de tirar-li en cara d'aqui uns anys)?
@Joan
no son paranada excluients, el tema cartes, a banda del contingut tradicional que comentes també li veig que entra en el sac de tot lo que passa de lo "físic" a lo "digital". Curiosa paradoxa de continguts amb continents físics impalpables. Vinils, CD's, cíntes de video (o fins i tot de super8, l'altre dia en vaig veure una de l'oest a la venda en un mercadillo de brocanters), fotos (aquell paper abombat de tacte llis) i clar, les cartes manuscrites (redactar a mà amb boli i ni tequen amb ploma). A mi m'ho va desvetllar una cançó de Sergio Makaroff "el último mohicano de la era postal", el títol ho diu tot.
l'especial de música Italiana 60's és un capritxet que em permeto cada any.
La definició de fado brutal! jo la registraria i la vendria als de les guies Lonely planet. Lisboa més que una ciutat és un tunel del temps. Vaig tocar el tema de refilo quan va venir a Reus a cantar la neo-fadista (¿?) Mísa .
Lo del Kerouak m'ho apunto a l'agneda (hehe)
Está bé això del capritxet italiá anual.
Hi havía estat 3 vegades a Lisboa, per feina (¡pim pam!) i com sol passar només coneixia l'aeroport, una oficina, un parell d'hotels i alguns restaurants.
El passat octubre vam anar-hi amb la dona i ens la vam patejar xino-xano, amb Cascais i Sintra, el clàssic. Un túnel del temps, com dius, així com molt vintage que diuen per Pedralbes. Molt interessant, si senyor.
Deixo web fadera per si no la coneixes. Així una mica com classicona, de "puristes" i estudiosos de la cosa. Per escoltar tot el repertori de fados i guitarrades tens que utilitzar l'explorer.
http://www.fado.biz/
quina opinió teniu de Mariza Meu?
la meva és elevada
salut
¿Es aquesta, Emili?
http://es.wikipedia.org/wiki/Mariza
M'agrada.
D'ella vaig baixar-me "Fado curvo" i "Fado em mim", i es el que escolto més darrerament de fado juntament amb un de Marisa Monte que es diu "Universo ao meu redor".
Realment les "guitarrades" del fado son balsàmiques.
si, aquesta, alta qualitat musical
clar, t´havia dit el nom artístic 
Commenting by HaloScan
