A la monja li diuen que...
gràcies per la frase, Isnel
ostres.. és una història magnífica! i la frase de l'isnel un magnífic desenllaç.. cavalca, cavalca! uau!
cavalca, si... però vigila.
De vegades les emocions ens enganyen, i de vegades no sabem valorar què és el que ens convé.
Gràcies, Aina... Va ser a partir d'aquella frase que vaig començar a fer "buratatxos"
vigilaré, Chat... gràcies
Bon dia, pentesilea. Una vegada més, i sense haver-m'ho proposat, em trobo immersa en la història de l'amazona. M'ha encantat estar allà, al peu de l'escenari, a primera fila, observant l'atac furiós de l'heroi contra el director, la por de pentesilea, la trobada del refugi en els braços de l'amant, la fugida a cavall... La promesa que ens aniràs explicant tot el que et trobis pel camí... Excel·lent, genial. Gràcies
(Una pregunta: què són els "buratatxos"?)
Molt bonica la història!! Segueix contant-nos allò que et passi! 
Cavalca, però vigila amb les pedres i els entrebancs del camí!
Salut!
Silme.
moltes gràcies, Isnel
Potser hauria d'haver escrit "burotatxos". Per aquí li deim així als gargots. Segurament la paraula seria "burot", però jo sempre l'he sentida amb el sufix -atxo. Això em deien les mestres al parvulari: "No heu de fer burotatxos per ses taules!". I és que, amb la tardor, tot són records... Almenys per a mi i ara.
Així ho faré, Silme, gràcies
I a qui no l'hi agrada -després de tot- marxar somrient amb els ulls humits?
quan l'heroi s'enamorara d'un altre heroi?
De nou la Pente valenta, que extreu or de tot el que diem. Molt bonic.
tens molta raó, jcr
maifred, em costaria molt parlar de quelcom que desconec...
Només vaig veure quelcom semblant a l'enamorament de dos herois una vegada:
"http://lamonjatravestida.blogspot.com/2005/02/
ecce-pentesilea.html"
Això sí, altres poetes han cantat l'amor de dos herois; miraré de cercar-te'n un fragment i el penjaré
Esdevenc valenta amb les teves paraules. I ja m'agradaria fer-ne or...
Gràcies, gràcies, Bas.
Burotatxa'm Pente, damunt sa pell, potser amb d'altres històries al damunt podem escapar de les pròpies.
L'amor es troba en els lloc més insospitats!
Ah, moralina: mai pengis els teu arc!
Clar que sí, Estirik... Escapa't per les meves històries tant com vulguis. I ànims
forma part de la gràcia de l'amor, sí...
I quina idea m'has donat amb la moralina, Frederic. Crec que a partir d'ara no deixaré el meu arc o, si més no, recordaré que el tenc
Doncs jo vull un heroi d'aquests per mi... 
a tothom li agradaria, Joanaina...
només de pensar-hi...
Stasera ho pubblicato sul mio blog ... in onore di te ... un'immagine che ho dipinto qualche anno fa ... che ho chiamato allora "Penthesileia" , sperando che ti piaccia!
Assaboreix aquell moment... Cavalcar abraçada al teu heroi, sense pensar en el futur ni en el passat, només en el present, no té preu
Of course I like it, Castor; it's very very beautiful... Thank you!
It's been a very nice suprise to me to see your blog today.
I feel honored, privileged...
And it's a very nice painting...
Thank you again
aquests dies em va molt bé recordar coses com les que dius, Bitxo; les coses que no tenen preu, vaja
Commenting by HaloScan
