A la monja li diuen que...
Perdonau l'atmosfera del post, però he passat dos dies totalment kafkians...
Deu ser el temps, Pentesilea, perquè jo estic igual. Què dir del post? Que se m'ha estremit el cor al llegir el final...
Uau!
Jo tampoc sé que dir, noia.
La imatge no deixa de ser... (curiosa?)
gràcies per passar per aquí, Bitxo; a veure si se'ns passa tot plegat a les dues 
esper que almenys t'hagi agradat, Chat 
Ja ho dic jo que los abuelos... malos malos :P
Si que m'ha agradat, sí.
Sorprenent, Pentesilea. Mira que em tens acostumat —anava a dir, a gairebé tot—; però, aquest final, ha estat d'esglai.
Òndia, Pente! I per què sempre, sempre i sempre llegeixo aquests a punt d'anar a dormir? Si avui tinc malsons, ja sé a qui en donaré la culpa
Ufffff! Aquest quadre sempre m'ha impressionat molt: aquells ulls de boig de Saturn... Però tu tranquil·la, que si el nadó podia parlar, bé podia xisclar i demanar ajuda abans de la primera queixalada.
Trobes, Joanaina? :D
, Chat
gràcies, Pensador; reconec que m'agrada sorprendre't
avui no tindràs cap malson, Isnel; estàs de celebració... Per molts d'anys :D
També tens rao, Omar; fora de passar pena :D
uf! quina angoixa! Corre, nadó, corre!!!
Osti, si el post dura un mica més potser encara hauriem descobert que l'àvia era la víctima, i que en realitat el nadó només era un clon d'annibal, i et volia a tu per fer-te complice del més gran robatori de bolquers, a escala internacional, amb assassinat inclòs, i que... Ai, perdó.
molt bona l´atmosfera , has pensat algun cop en escriure curts?
Potser sí que hauries d'haver comprat loteria.
...però l’àvia, de fet, era una ballarina de la dansa del ventre que, màscara en mà, venia del teatre d’Epidauros on es representava un drama en tres actes i un epíleg. Epíleg que no va poder acabar perquè hom no sap mai els camins del fat i si de debò vols fer riure als Déus, explica’ls els teus plans, i de vegades no arriba la mort ni si l’heu demanada, que deia aquell, i si l’heu demanada i arriba, no s’hi val a gastar excuses de mal pagador i dir-li que teniu entrades pel teatre i que ja les heu pagat al ServiCaixa, que ja ens coneixem tots plegats. Quin neguit, el post, eh? I a la cafetera, que sempre li ha agradat allò d’anar estirant el fil...Va ser així precisament com, una tarda de dilluns, mentre esperava l’autocar, va desfer la faldilla d’una veïna. De res no va servir dir-li que, segurament, s’havia enredat a la cua d’un cúmulo-nimbus. “Et penses que em mamo el dit jo- va fer ella- uns cirrus encara, però uns cúmulo-nimbus, mai!”. I jo, tan curt de mirallets i gustos austers...sigui com sigui, si mai ens casem, que faci l’ofici el policia dels Village People, Pente, i que un cor de vestals ens canti allò de “Y.M.C.A...!” i que en sortir, soni el “Potato head blues” del Louis Armstrong. Serà bonic...
Els accidents no existeixen. Quan passen aquestes coses mai és casual, tot té una causa i les àvies no ens estimen tant com diuen.
Posseidor de la veritat dixit.
Finalmente riuscivo a tradurre almeno questo post! Sono entusiasta di questo tuo short story ... quando chiudevo gli occhi dopo averlo letto avevo l'impressione di cromo spruzzato di sangue rosso chiaro!
Grandioso e impressionante!
Grazie per il link per la traduzione, Pentesileia
El teu nom acaba de quedar associat per sempre més a Goya, per mèrits propis.
Au
No m'estranyaria que aquest nadó sabés fins i tot córrer abans d'hora, Nimue.
Res a perdonar, Plastic, endavant; si ho estaves posant molt interessant!
Gràcies, Mikel... No se sap mai, no?
Demà me n'hi vaig escapada, Bas; mira que si em toca...
El que sí és bonic és el teu comentari, Litus, gràcies per escriure'l; es mereix ser un post
Paraules dures, Ferran Caballero :O
Thank you, Castor
Thank you very much...
Moltes gràcies, Martí... :D
Com Kirikú, no? Li treurà una punxa de l'esquena a la bruixa?
Commenting by HaloScan
